-DIRECCIÓ: Jonathan Milott, Cary Murnion
-GUIO: Nick Morris, Lane Skye, Ruckus Skye
-ANY: 2020
-DURACIÓ: 100 min.
-PAÍS: Estats Units
-MÚSICA: Nima Fakhrara
-FOTOGRAFIA: Greta Zozula
-REPARTIMENT: Kevin James, Lulu Wilson, Joel McHale, Amanda Brugel, Robert Maillet, Ryan McDonald, Gage Graham-Arbuthnot, Mike Dara, Chandra Michaels, James McDougall, Isaiah Rockcliffe, Markus Radan, Charles Boyland, Andrew Siwik, Chelsea Barnes
-PRODUCCIÓ: Yale Productions, BoulderLight Pictures, BondIt, Buffalo 8 Productions, SSS Entertainment, SSS Film Capital, United Talent Agency
Lulu Wilson (La Maledicció de
Hill House) interpreta Becky, una noia de tretze anys
que no ha encaixat bé la mort de la seva mare. Ella acompanya el seu
pare vidu, Jeff (Joel McHale), en una escapada de cap
de setmana a una cabana remota, on es trobarà amb la núvia del seu
pare (Amanda Brugel) i el seu fill petit. Becky és
molt protectora amb la seva difunta mare, i no es pren bé la notícia
que el seu pare es vulgui casar, de manera que decideix sortir de
casa i anar pel bosc de passeig al costat del seu Pitbull.
Mentre és allà, uns presos fugats atacaran la seva
família.
Aquests criminals formen part de la Germandat Ària,
liderada per Dominick (Kevin James), i tenen com a objectiu
recuperar una clau que van perdre en el passat i que ara resulta
posseir Becky per pura casualitat. Per trobar la clau,
aquest grup criminal amenaça i tortura la família de Becky.
Quan finalment Becky s'adona de tot, aquesta situació el
fa despertar una fortalesa al seu interior que aconsegueix
protegir-la, i armada amb uns llapis de colors, una regla per al
dibuix i molta imaginació, decideix plantar cara a la Germandat
Ària.
Becky arrenca sent un thriller de supervivència
protagonitzat per una nena i acaba sent una pel·lícula de terror en
què veiem néixer una assassina en sèrie. I és que, armada amb
utensilis del col·legi i mala fe, Becky veu com de mica en
mica desperta una cosa fosca al seu interior que la impulsa a matar
sense remordiments. Un empoderament femení? No exactament, perquè
no lluita per justícia o amor a la família, lluita per ella, per
instint. A Becky veiem néixer una maníaca assassina que
bé podria recordar una versió femenina de Michael Myers.
La
dinàmica de Becky és d'un joc del gat i el ratolí pel
bosc i dins d'una casa, amb una nena rebel que comença emulant
Kevin McAllister de Solo a Casa per finalment deixar fluir
una mica maligne i adult a l'interior. A aquest plantejament, els
directors Jonathan Milott i Cary Murnion, no
fugen de la violència i si, mostren sense pudor una nena
de tretze anys assassinant amb agressivitat i fins i tot
creativitat. De fet, la primera revisió de la pel·lícula per part
de la MPAA (sistema censor nord-americà) va ser molt dura
amb ells i va obligar els directors a retallar part del metratge.
Un
complement interessant a la pel·lícula l'aporta la Germandat Ària.
La relació de Dominick amb el seu fillastre Appex,
que és un gegant culturista i exlluitador, evidencia que tot i
tenir un pare manipulador i boig, el mal és innat, i qui té bon
fons això mai no ho perd. El cas de Becky és semblant
però a la inversa, perquè té una relació tòxica amb el seu pare,
però demostra que és pura maldat. A Becky, la dicotomia
bo-dolent està completament desdibuixada.
Becky és en
general un entreteniment que desenvolupa el perfil d'un personatge
femení molt potent, que és ben treballat al guió i que Lulu Wilson
s'encarrega d'interpretar molt bé. Això no amaga que
Jonathan Milott i Cary Murnion elaboren una
pel·lícula de cinematografia acomodada, sense grans filigranes en
so, realització i postproducció. I pel que fa al guió, senzill
encara que complidor amb la proposta, li retraiem que hagi oblidat
els secundaris, molt irrellevants i fins i tot
sobrants.
Becky és una sorpresa positiva. Un exemple de
com el mal és innat i que només necessita una espurna per fer-lo
créixer i acabar creant un monstre despietat. El que és xocant és
que es tracta d'una nena de tretze anys que no lluita pel
bé, la justícia o la venjança, sinó per ella, per instint.
A Becky veiem néixer una assassina en sèrie.
0 Comentaris