[Critica] ANONYMOUS ANIMALS - Baptiste Rouveure, 2020


-DIRECCIÓ: Baptiste Rouveure

-GUIÓ: Baptiste Rouveure

-ANY: 2020

-DURACIÓ: 64 min.

-PAÍS: França

-MÚSICA: Damien Maurel

-FOTOGRAFIA: Dauchy Emmanuel

-REPARTIMENT: Thierry Marcos, Emilien Lavaut, Paulien Guilpain, Aurélien Chilarski

-PRODUCCIÓN: Anonymous Animals Films






Els animals no són expressius malgrat que els podem notar sensacions i identificar si estan contents, enfadats o tristos. Però insistim, no són expressius, i els humans sí. Si invertíssim els rols jeràrquics del regne animal i els humans passéssim a ocupar les granges, els boscos i participar en baralles lligats, les sensacions que ens generaria es podrien apreciar amb gran evidència, l'evidència que no poden tenir els animals. Les animaux anonymes (Anonymos Animals) posa aquesta situació: un món on els animals han ocupat el lloc de les persones.

D'origen francès i rodada sense diàlegs, el director Baptiste Rouveure confecciona una pel·lícula experimental però accessible, capaç de generar incomoditat al públic per mostrar la cara més cruel de les persones. La pel·lícula no és explícita, de fet sol allunyar la càmera dels moments de violència, per centrar-se sobretot en les cares de les persones convertides en animals de granja, en com pateixen quan són caçats, transportats, engabiats i finalment executats.

Aquests animals que agafen el rol de les persones són mostrats en forma d'antropomorfs, amb cos meitat humà meitat animal. N'hi ha de tota mena, com cérvols, óssos, gossos, vaques,... tots ells amb menyspreu envers les persones.

Les animaux anonymes té moments de gran impacte, com per exemple la baralla entre humans encadenats, que han obligat a barallar-se a mort mentre els antropomorfs fan les seves apostes. També una altra escena en què veiem una persona ferida i un dels antropomorfs el guareix amb una brotxa impregnada d'un líquid repugnant suposadament amb propietats curatives, moment en què l'humà comença a plorar en notar la fredor amb què el tracten i la por constant al sacrifici.

La pel·lícula s'acosta al cinema d'art i assaig amb el pressupost reduït que disposa. No inverteix en maquillatges, escenes d'acció, música o escenografia. Les animaux anonymes és una proposta experimental de terror ecològic completament accessible, en què els seus 65' serveixen per qüestionar el lloc que ocupen els animals a la nostra societat. Aconsegueix incomodar el públic? Sí, objectiu complert. Només que, a penes aporta res que no coneguem ja, més enllà d'un particular estil a la posada en escena i a una narració senzilla i fins i tot propera al cinema verite, que reforcen en conjunt a una credibilitat més gran al discurs.  


Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris