-TÍTOL ORIGINAL: Ratu Ilmu Hitam
-ANY: 2019
-DIRECCIÓ: Kimo Stamboel
-GUIÓ: Joko Anwar
-DURACIÓ: 99 min.
-PAÍS: Indonesia
-FOTOGRAFIA: Patrick Tashadian
-REPARTIMENT: Hannah Al Rashid, Ario Bayu, Adhisty Zara, Ari Irham, Muzakki Ramdhan
-PRODUCCIÓ: Rapi Films
Plantejada com un reinici no oficial de
la saga Black Magic dels Shaw Brothers, The Queen of Black Magic és
una proposta exòtica i atractiva provinent d'Indonèsia que els fans
del cinema de terror no es poden deixar escapar. Com el seu títol
indica, la màgia negra pren un caire fosc i violent en una
trama en què un passat tèrbol torna en escena a la recerca de
justícia.
Dirigida per un dels Mo Brothers, Kimo Stamboel,
aquesta vegada el cineasta indonesi deixa de banda el terror físic
per tornar als seus orígens amb The Queen of Black Magic,
associant-se amb el popular guionista Joko Anwar. El
resultat és una pel·lícula en què unes famílies acudeixen a un
orfenat on els pares de cadascuna van créixer quan eren petits.
Aquesta visita farà despertar una cosa sinistra que cerca
venjança.
The Queen of Black Magic planeta una història de
venjança en què la vilana és una bruixa que utilitza la màgia
negra. Bellament rodada i amb un regust exòtic seductor, la
pel·lícula és un entreteniment amb un guió que ha sabut cuidar
cadascuna de les arestes de la història, a més de saber dosificar i
planificar oportunament les escenes d'horror. De fet, els primers
40' de pel·lícula serveixen per coure un sofregit de misteris
no resolts que després acaben filant els uns amb els altres.
Això
no obstant, resulta problemàtic per a l'espectador l'excés de
personatges, cosa que resta força dramàtica a una història que la
requereix. Sense un protagonista clar, The Queen of Black Magic
avança cap a un rumb clar i amb una justificació clara, però sense
un ganxo prou fort perquè interessi el que compta. De fet, aquesta
és la tasca principal d'un protagonista.
Tot això no
impedeix que Kimo Stamboel utilitza l'escola de
Sam Raimi per oferir als fans de l'horror una pel·lícula
en què els fantasmes, body horror, insectes i gore es
combinen diabòlicament per fer tancar els ulls a l'espectador en
nombroses ocasions. I no, no hi ha ni mica d'humor a The Queen of
Black Magic. Només trobem a faltar una posada en escena de
l'orfenat una mica més sinistre, ja que tot es veu massa fred, net i
ordenat, quan a la pel·lícula li encaixaria millor una textura més
fosca i tèrbola.
Amb tot
això, The Queen of Black Magic desemboca
a un final amb poca èpica i una mica ximple, deixant així un mal
sabor de boca. És com si la pel·lícula perdés la inspiració en
el seu tram final, i no només en la narració sinó també en la
diabòlica creativitat del duet Kimo Stamboel-Joko Anwar
per a les escenes d'horror.
The Queen of Black Magic és
una pel·lícula de terror de pura raça que està per sobre de la
mitjana. El talent i
l'horror de l'exòtica Indonèsia s'uneixen en
una proposta accessible per al públic internacional amb una història
de venjança ben treballada però mal acabada. No explica res de nou,
però com ho explica, amb aquestes incòmodes escenes d'horror,
serviran per arrencar els aplaudiments dels fans del gènere, i només
per això ja val la pena donar-li una ullada.
0 Comentaris