[Crítica] THE RECKONING - Neil Marshall, 2020



-DIRECCIÓ: Neil Marshall

-GUIÓ: Edward Evers-Swindell, Charlotte Kirk, Neil Marshall

-ANY: 2020

-PAÍS: Regne Unit

-MÚSICA: Christopher Drake

-FOTOGRAFIA: Luke Bryant

-REPARTIMENT: Sean Pertwee, Joe Anderson, Ian Whyte, Steven Waddington, Cal Macaninch, Mark Ryan, Charlotte Kirk, Emma Holzer, Rick Warden, Leon Ockenden, Emma Campbell-Jones, Jordan Long, Bill Fellows

-PRODUCTORA: Fourth Culture Films, BondIt, Buffalo 8 Productions






La caça de bruixes i la imposició de la fe per via de la tortura en temps de la pesta és un tema trillat que ha estat explorat de moltíssimes maneres ja des dels orígens del cinema. La tornada de Neil Marshall al llargmetratge després de l'última adaptació de Hellboy ha treballat aquest tema, i es titula The Reckoning.

The Reckoning és un film d'època contextualitzat a Anglaterra del segle XVII. Està protagonitzada per Grace (Charlotte Kirk) una dona que no només ha d'afrontar la mort del seu marit sinó també una societat arrasada per la por. La història arrenca quan Grace rebutja una proposició indecent d'un terratinent (Steven Waddington), i acaba pagant la seva "insolència" sent acusada de bruixeria.

La pel·lícula és una crònica de la caça de bruixes al temps de la pesta. Se centra en una lluita física i moral per part de Grace a no sucumbir a les acusacions de bruixa que hi cauen, cosa que li implicarà patir agonitzants tortures físiques. Qui ordena aquestes tortures és un malvat jutge anomenat Lord Moorcroft (Sean Pertwee), que ha d'aconseguir d'una manera o altra que Grace confessi la seva bruixeria. Amb aquest plantejament el cinema de sèrie B es fregaria les mans, però no Neil Marshall. De fet, el director britànic fuig de la morbositat i prefereix suggerir la violència abans que mostrar-la, ja que la seva prioritat és la batalla psicològica entre víctima i botxí.

El director no explora res de nou i cal reconèixer-li que algunes decisions que pren el guió són poc creïbles. Altres previsibles. Per a nosaltres, The Reckoning és un drama d'època decebedor en què el més interessant és el com ho explica. De fet, quan acaba la pel·lícula t'adones que no hi ha res més a explicar que aquesta lluita moral, on hi ha vencedors i vençuts, quedant-ho tot en una cosa superficial on preval la imatge per sobre del fons.

El que sí que és innegable és que la manera de rodar de Neil Marshall és impecable. Ja des de la posada en escena d'època recarregada, bruta i depriment, fins a una emocionant banda sonora signada per Christopher Drake -que bé podria haver signat Hans Zimmer- tot llueix excel·lent ia estones fins i tot se'ns posa la pell de gallina. I és que amb The Reckoning, Marshall és capaç d'esprémer de les imatges emotivitat, estremir-nos quan toca, i horroritzar-nos també quan toca. I seria injust no destacar un repartiment més que correcte, brillant sobretot Charlotte Kirk, signant una interpretació exigent que li implica drama, dolor, acció i fortalesa mental.

The Reckoning serveix per recordar-nos que 500.000 dones van ser executades a Anglaterra acusades de bruixeria. Cadascuna va haver de viure el seu propi calvari físic i moral abans de la mort. Neil Marshall amb el seu darrer treball explora això, amb un violent relat sobre la caça de bruixes que potser no explica res de nou, però com ho explica és una delícia visual. No és la seva millor feina, malgrat això és una gran pel·lícula.  

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris