-DIRECCIÓ: Neil Marshall
-GUIÓ: Edward Evers-Swindell, Charlotte Kirk, Neil Marshall
-ANY: 2020
-PAÍS: Regne Unit
-MÚSICA: Christopher Drake
-FOTOGRAFIA: Luke Bryant
-REPARTIMENT: Sean Pertwee, Joe Anderson, Ian Whyte, Steven Waddington, Cal Macaninch, Mark Ryan, Charlotte Kirk, Emma Holzer, Rick Warden, Leon Ockenden, Emma Campbell-Jones, Jordan Long, Bill Fellows
-PRODUCTORA: Fourth Culture Films, BondIt, Buffalo 8 Productions
La caça de bruixes i la imposició de
la fe per via de la tortura en temps de la pesta és un tema trillat
que ha estat explorat de moltíssimes maneres ja des dels orígens
del cinema. La tornada de Neil Marshall al llargmetratge
després de l'última adaptació de Hellboy ha treballat
aquest tema, i es titula The Reckoning.
The Reckoning és
un film d'època contextualitzat a Anglaterra del segle XVII. Està
protagonitzada per Grace (Charlotte Kirk) una dona que
no només ha d'afrontar la mort del seu marit sinó també una
societat arrasada per la por. La història arrenca quan Grace rebutja
una proposició indecent d'un terratinent (Steven Waddington), i
acaba pagant la seva "insolència" sent acusada de
bruixeria.
La pel·lícula és una crònica de la caça de
bruixes al temps de la pesta. Se centra en una lluita física i moral
per part de Grace a no sucumbir a les acusacions de bruixa
que hi cauen, cosa que li implicarà patir agonitzants tortures
físiques. Qui ordena aquestes tortures és un malvat jutge anomenat
Lord Moorcroft (Sean Pertwee), que ha d'aconseguir
d'una manera o altra que Grace confessi la seva bruixeria. Amb aquest plantejament el cinema de sèrie B es fregaria les mans,
però no Neil Marshall. De fet, el director britànic fuig
de la morbositat i prefereix suggerir la violència abans que
mostrar-la, ja que la seva prioritat és la batalla psicològica
entre víctima i botxí.
El director no explora res de nou i
cal reconèixer-li que algunes decisions que pren el guió són poc
creïbles. Altres previsibles. Per a nosaltres, The Reckoning és
un drama d'època decebedor en què el més interessant és el com ho
explica. De fet, quan acaba la pel·lícula t'adones que no hi ha res
més a explicar que aquesta lluita moral, on hi ha vencedors i
vençuts, quedant-ho tot en una cosa superficial on preval la imatge
per sobre del fons.
El que sí que és innegable és que la
manera de rodar de Neil Marshall és impecable. Ja des de
la posada en escena d'època recarregada, bruta i depriment, fins a
una emocionant banda sonora signada per Christopher Drake -que bé
podria haver signat Hans Zimmer- tot llueix
excel·lent ia estones fins i tot se'ns posa la
pell de gallina. I és que amb The Reckoning, Marshall és
capaç d'esprémer de les imatges emotivitat, estremir-nos quan
toca, i horroritzar-nos també quan toca. I seria injust no destacar
un repartiment més que correcte, brillant sobretot Charlotte Kirk,
signant una interpretació exigent que li implica drama, dolor, acció
i fortalesa mental.
The Reckoning serveix per
recordar-nos que 500.000 dones van ser executades a Anglaterra
acusades de bruixeria. Cadascuna va haver de viure el seu propi
calvari físic i moral abans de la mort. Neil Marshall amb
el seu darrer treball explora això, amb un violent relat sobre la
caça de bruixes que potser no explica res de nou, però com ho
explica és una delícia visual. No és la seva millor feina, malgrat
això és una gran pel·lícula.
0 Comentaris