[Crítica] THE SUPERDEEP - Arseny Syuhin, 2020

 

-TÍTOL ORIGINAL: Kolskaya sverhglubokaya

-DIRECCIÓ: Arseny Syuhin

-GUIÓ: Arseny Syuhin

-ANY: 2020

-DURACIÓ: 113 min.

-PAIS: Rúsia

-FOTOGRAFIA: Hayk Kirakosyan

-REPARTIMENT: Milena Radulovic, Vadim Demchog, Maksim Radugin, Nikita Dyuvbanov, Vladimir Kolida, Ilya Ilinykh, Artyom Tsukanov, Andrey Trushin, Dmitriy Ermoshin, Alexei Sdobnov, Nikolay Kovbas, Darya Shagal, Nukita Lyushenk, Viktor Nizovoy, Albina Chaykina, Kirill Kovbas, Sergey Ivanyuk, Konstantin Ternovoy, Evgeniy Tscherkashin






Partint d'una història real, The Superdeep se situa a l'URSS del 1984 al laboratori secret Kola Superdeep, la base científica més profunda del planeta Terra situada a 12 km de profunditat. Protagonitzada per una científica anomenada Anna (Milena Radulovic), ella ha de baixar a les profunditats de la terra acompanyada d'uns militars per investigar un estrany succés. Segons expliquen les informacions rebudes, una forma de vida desconeguda ha atacat els científics que es trobaven treballant a la base.

Bevent sense complexes de clàssics com The Thing, Alien i AliensThe Superdeep és una producció russa que explota sense complexos aquests referents citats per desenvolupar una història amb un monstre que no és res més que un fong. Aquest fong té una capacitat d'expansió enorme i és capaç de crear formes de vida autònomes alimentades pels cossos en descomposició dels humans. Però The Superdeep s'allunya de l'acció per parlar-nos de ciència, com es pot combatre aquesta nova forma de vida, i com contenir la seva expansió per la superfície del planeta. De fet, la pel·lícula gairebé no mostra escenes d'horror i del monstre matant gent (que n'hi ha), sinó que transita cap a l'origen del problema, arribant a una revelació final colossal que bé signaria Lovecraft.

Tot i les seves excessives gairebé dues hores de metratge, la pel·lícula avança atacant en direcció a l'arrel del problema. I és que el personatge d'Anna, interpretat d'una manera una mica insuls -encara que solvent- per part de Milena Radulovic, condueix l'espectador a través de la ciència a conèixer i afrontar un problema biològic desconegut per la ciència. Aquesta immersió a les profunditats de la Terra va mostrant constants revelacions que no deixen decaure el ritme de la pel·lícula. Escenes com la de l'esquena infectada, les espores, la base gelada, les infeccions, la forma de vida monstruosa... The Superdeep és un no parar de ciència i horror, però sense acció.

I compte a les escenes de maquillatges i efectes especials físics, amb moments crus de cossos humans descompostos i convertint-se en noves formes de vida. És repugnant, però també fascinant. Tot desenvolupat en una posada en escena subterrània, i tot i que The Superdeep no és una gran producció, tot llueix creïble, els decorats no es veuen encartonats en cap moment. Cal reconèixer-ho, la posada en escena de The Superdeep és complexa i impecable, i que poc ha d'envejar a altres grans produccions.

Per a nosaltres The Superdeep té tot el necessari perquè sigui gaudible una pel·lícula de ciència-ficció: proposta argumental digna de sèrie B, amb ciència barata, banda sonora amb tints synth (això si, el moment Black Sabbath a l'ascensor no té sentit i et treu de la peli), efectes especials físics, una nova espècie que amenaça els humans, i fins i tot soviètics parlant anglès! Això últim és pel muntatge internacional de la pel·lícula, que és diferent del rus (fins i tot l'escena inicial és diferent a Rússia). També ens quedem amb la fotografia poc depurada amb una mica de gra, que encaixa de meravella amb l'estètica dels vuitanta d'escenografia i vestuari.

The Superdeep dura dues hores i si fos per nosaltres podria haver durat dues hores més. Ens ha agradat, malgrat tenir clar que la pel·lícula té uns referents massa evidents i que no aporta res de nou al gènere. Però, potser una bona pel·lícula ha d'aportar alguna cosa nova? Creiem que no cal. La ciència-ficció és això, un problema majúscul que només la ciència pot resoldre, i que la natura s'encarrega de complicar-ho. Militars, noves formes de vida, gore, i un final colossal. Crec que ens tocarà recordar d'aquest tal Arseny Sukhin que acaba de debutar el cinema com a director i guionista; repeteixo, debutar.  

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris