[Crítica] THE TOLL - Michael Nader, 2020



-DIRECCIÓ: Michael Nader

-GUIÓ: Michael Nader

-ANY: 2020

-DURACIÓ: 78 min.

-PAÍS: Canadà

-MÚSICA: Torin Borrowdale

-FOTOGRAFIA: Jordan Kennington

-REPARTIMENT: Jordan Hayes, Max Topplin, James McGowan, Rosemary Dunsmore

-PRODUCCIÓ: 4 AM Films, Always Hungry Productions







The Toll és una pel·lícula de terror situada íntegrament en una carretera al mig del bosc i que aprofita una història de folklore local. La història arrenca amb un introvertit conductor de VTC anomenat Spencer que recull una noia a l'aeroport per portar-la a casa seva. La seva conducta és pròpia d'un ésser estrany que podria ser un maníac violador, o si més no això sospita la passatgera, fins que a pocs quilòmetres d'arribar al destí el cotxe impacta contra alguna cosa. En sortir del cotxe per veure què ha passat, Spencer no troba res a la carretera, només la foscor de la nit. Immediatament després el cotxe deixa de funcionar.

Amb més imaginació que recursos, The Toll és una pel·lícula canadenca de terror amb un plantejament atractiu que evoca els dos protagonistes a viure una experiència d'horror sobrenatural. Per això, el director aprofita com a mecanismes de terror un bosc a les fosques com a espai escènic, on se senten sorolls sinistres i també hi habita una mitologia hostil. També, The Toll juga amb l'ambigüitat dels personatges, si guarden algun secret. Tot plegat és conseqüència d'un ésser maligne que viu al bosc, l'anomenat Home Alt. Aquest ésser requereix que tots dos protagonistes paguin un peatge per passar per aquesta carretera, que consisteix a vessar sang humana.

Dirigida per Michael Nader, The Toll és una pel·lícula que gràcies al seu plantejament i la bona feina interpretativa sap com captar l'atenció de l'espectador. També, alguns moments de por així com alguns ensurts que l'espectador no s'espera, presagien que The Toll pot ser un entreteniment a la mar disfrutable. El problema de The Toll és que passats el seu tram mitjà es queda sense frescor i transita per terrenys massa coneguts pels fans del gènere i que llueixen més aviat poc, parlem de recursos com les lluites morals contra fantasmes del passat. Tampoc no ajuda l'aparició d'un Home alt amb poc carisma estètic. I per acabar, la pel·lícula acaba amb un final una mica agafat amb pinces, si no il·lògic. En efecte, The Toll és una pel·lícula que va de més a menys, li falta idees per concloure's, i el seu metratge d'escassos 78 minuts són prova d'això.

De tota manera, és innegable que The Toll aconsegueix veure's presentable amb pocs recursos, amb capacitat d'espantar i interessar l'espectador. No és poc, i Michael Nader ho aconsegueix. No inventa res de nou i fins i tot creiem que no ho intenta, però The Toll és una pel·lícula de terror pur, que en cap moment no es deixa contaminar per la comèdia i el drama.

Mireu The Toll. La seva arrencada té ganxo i convida a continuar amb entusiasme els misteris que planteja la pel·lícula. L'Home Alt busca treure el pitjor de les persones, tot en clau d'horror sobrenatural i amb ensurts que us agafaran desprevinguts. Res de nou, però s'agraeix una pel·lícula que amb poc sigui capaç de funcionar bé.  


Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris