-DIRECTORS: Domiziano Cristopharo, Lorenzo Zanoni
-GUIÓ: Antonio Tentori, Davide Chiara, Pasquale Scalpellino
-REPARTIMENT: Daniele Arturi, Elio Mancuso, Aurora Kosotva, Wayne Abbruscato, David Galoni, Fabrizio De Santis, Alvia Reale, Alberto Cattaneo, Vittorio Castellano, Poison Rouge, Claudio Gabriele, Giorgia Telò, Lorenzo Zanoni, Luca Zanoni.
-PAÍS: Itàlia
-DURACIÓ 90 min.
-DISTRIBUIDORA: TetroVideo
Tales to tell in the dark és una
antologia de tres històries conduïdes per un mestre de cerimònies
anomenat The Bishop, interpretat per Lorenzo Dante Zanoni.
Precisament, Zanoni, és també el director de la pel·lícula
al costat de Domiziano Cristopharo.
El seu títol no
deixa cap dubte. És innegable que la pel·lícula neix de
l'embranzida comercial de Scary stories to tell in the dark,
l'antologia d'històries de por produïda per Guillermo del
Toro, però el seu contingut té poc o res a veure l'una amb l'altra.
En aquest cas, es presenten tres històries de venjança,
desesperació i mort, amb zombis i fantasmes que prenen protagonisme
en unes historietes que presumeixen de les virtuts i els defectes de
l'època gloriosa de l'horror italià.
És una producció de
pressupost molt baix que a diferència d'altres pel·lícules del
catàleg de TetroVideo es nota petita pel seu pobre treball en la
posada en escena. Diguem que Tales to tell in the dark no
posseeix l'atmosfera asfixiant, tèrbola i malson que requeriria,
especialment la segona història
titulada The Snake with Steel Tongue, que és
la més ambiciosa i amb potencial posada en escena que no transmet
res a l'espectador . I és una pena, perquè aquesta
historieta bé podria haver estat escrita per Pupi Avati.
En tot cas, continua sent la millor de les tres, i el seu final brut
i passat de rosca deixarà a qualsevol amb la boca oberta.
Tema
a part ja són les altres dues històries. La primera és Reveniens,
que bé podria tractar-se de qualsevol clàssic barat de zombis
italians tipus Zombie 3 o Apocalipsi Canibal, amb
morts que apareixen d'aquí i d'allà i uns subjectes sense carisma
que intenten sobreviure prenent decisions dubtoses. Aquí hi ha un
nul treball d'il·luminació, però molt complet de maquillatges. I
finalment hi ha Jinxed, història de venjança poc substanciosa que
remet a l'espectador a les pel·lícules japoneses amb yokais, amb un
fantasma venjador que només ensenya la mà putrefacta abans de
mostrar-se hostil.
Tales to tell in the dark és un
entreteniment pur fet amb més passió pel gènere que recursos,
orquestrat per The Bishop la caracterització del qual
és inquietant i la interpretació de Zanoni estupenda. És sens
dubte el millor de la pel·lícula al costat de la segona historieta.
La resta, els més fans de l'horror italià sabran apreciar les
referències a aquest cinema pretèrit, amb històries amb moments
bruts i finals passats de rosca, escenes sense coherència, gore
completament físic, moments d'humor ficats en calçador, i una banda
sonora espectacular que trasllada l'espectador a la Itàlia
de fa quaranta anys. Una pel·lícula que com a mínim es
deixa veure una vegada.
0 Comentaris