Aquesta afirmació no la faig jo, la va
fer el The New York Times quan una actriu famosa es va suïcidar.
¿Marilyn Monroe? Ho podria haver estat, però no. Es tracta de
Ruan Lingyu, una noia d'origen xinès que va arrasar a les
taquilles de cinema del seu país en els anys 20 i 30 amb un parell
de dotzenes de pel·lícules melodramàtiques. Que no la coneixes? No
passa res, el rar és conèixer-la, i encara que la meva intenció en
aquesta actualització del bloc no és centrar-me en aspectes
biogràfics crec que és interessant deixar constància de quatre
coses.
Com indico el seu nom és Ruan Lingyu. Però
aquest és el nom artístic, el que va utilitzar l'actriu un cop es
va consolidar en la professió, així que originàriament es deia
Ruan Fenggeng i provenia d'una família cantonesa de
Xangai. Va néixer el 1910, i la seva vida va ser una desgràcia a
causa dels maltractaments que rebia del seu marit Zhang Damin,
a més de no ser-li fidel i malbaratar els diners. És per això
que Lingyu va veure la necessitat de treballar i així
aconseguir els diners necessaris per viure, quan tot just
tenia setze anys. Era 1926, i amb l'ajuda
de Zhang HuiChong, (germà gran de Zhang Damin i
una estrella de cinema molt coneguda en els anys vint), Ruan va
passar una audició per a un paper en la pel·lícula
de Richard Poh The Nominal Couple; la que
fet i fet seria la del seu debut en el cinema. Contra pronòstic,
Ruan Lingyu es va convertir en una estrella de cinema del
seu país.
Va realitzar diferents pel·lícules de molt èxit,
en què destaquen The Peach Girl (1931)
i New Woman (1934), però com comentava la seva vida
personal era una desgràcia. Ella també li era infidel al seu
marit Zhang Damin, ja que tenia una amant anomenat
Tang Jishan, un fet que va sortir als mitjans de comunicació i
va provocar un escàndol. El més curiós de tot és que
Tang Jishan també li era infidel. Tota aquesta situació
va fer que els mitjans assetgessin a la jove actriu de tal manera que
incapaç de suportar-es va suïcidar el 8 de març de 1935,
quan tenia només vint-i-cinc anys, prenent una sobredosi
de píndoles per dormir a la residència de Tang Jishan.
El
més curiós de tot, i l'excusa per actualitzar el blog, és el que
va venir després: el funeral. El país sencer va entrar en estat de
xoc, i ja se sap, a la Xina si alguna cosa abunda són xinesos,
així que els actes funeraris van ser demogràficament parlant
enormes. Milers de persones van acudir a la capella ardent a WanGuo,
i fins i tot es van produir 3 suïcidis! Per no parlar del seguici
fúnebre, que va arribar a ser de fins a 5 quilòmetres de llarg, i
s'estima que unes 300.000 persones van acompanyar a Ruan Lingyu fins
al seu lloc de descans. També tots els diaris de Xangai van publicar
edicions commemoratives en honor seu, i va ser llavors quan el The
New York Times va dir en les seves pàgines "l'enterrament més
espectacular de segle". El més segur és que no coneguessin a
l'actriu, però la veritat és que la gent mobilitzada va ser enorme
... i 3 suïcidis en el seu honor! ¿?
L'enterrament
va tenir lloc el 14 de març.
I he de donar les gràcies a La Història del Cinema, pel·lícula documental dirigida per Mark Cousins, que a part de ser genial em va fer descobrir aquest succés.
2 Comentaris
Magnífico.
ResponEliminaMuchas gracias Elisa3es :)
Elimina