Les 7 fases d'un Assassí en sèrie

Es podria dir que un cop completades les bases (la infància traumàtica que pateix aquesta gent), l'assassí arribarà un dia que decidirà matar, no per ganes, sinó per les seves fantasies psicològiques que li motivaran a fer-ho. I és que l'assassí en sèrie tendeix a cometre el crim amb uns esquemes propis inconscients dins del seu cap, i que sense voler acabarà seguint meticulosament. Aquest desenvolupament esquemàtic de l'assassinat es deriva de 7 fases, segons deia el doctor Joel Norris, un dels experts nord-americans sobre el tema. Aquí van les 7 fases:

1-Fase aura: El procés es porta a terme quan l'assassí comença a moure pel seu món de fantasies. Mentre actua normal, al seu interior, la idea del crim es va recreant, és com si el seu contracte amb la realitat es debilités i la seva ment comencés a ser dominada pels somnis que té, a la llum del dia, de mort i destrucció. Gradualment, la necessitat de realitzar les seves fantasies dements arriba a convertir-se en una compulsió.

Parlant d'una manera més clara, podríem dir que tots hem tingut fantasies sexuals en somnis, o fins i tot desperts (per exemple quan diem: "que maca que és aquesta noia!" I fins i tot podem arribar a pensaments més enllà), però no deixen de ser somnis que no es duran a terme; en canvi el que fan els assassins en sèrie és marcar-se aquesta víctima com a objectiu (o tipus ideal de víctima), i no descansarà fins que la trobi i se satisfaci.

2-Fase de pesca: Igual que un pescador que busca la seva presa, l'assassí comença la caça on creu que pot trobar el tipus de víctima. Tant pot escollir una església, com una escola, com una zona de prostitució. És allà on es marcarà l'objectiu que s'adeqüi als seus pensaments de la fase anterior.

3-Fase de seducció: L'assassí sent en el seu interior un plaer especial quan intenta atreure a les seves víctimes, proporcionant a aquestes un fals sentiment de seguretat, burlant les seves defenses. Un exemple clar és l'assassí Ted Bundy, que en tenir un aspecte encantador, atractiu i simpàtic, les noies quedaven encantades amb ell, ja que era ell el que els anava al darrere. Per això totes queien al seu parany, i això, com assassí en sèrie que va ser Ted Bundy, repercuteix en la seva satisfacció per la seva efectivitat. Altres assassins sedueixen amb diners, treball, un lloc per passar la nit, o simplement joguines (quan la víctima és un nen).

4-Fase de captura: Consisteix a tancar el parany. Part del joc de l'assassí és veure la víctima aterrida, ja que per ell sol és joc en què sempre guanya i, com la majoria de jocs s'ho passa bé. Per tant, l'amabilitat desapareix per donar pas a la veritable cara de l'assassí en sèrie.

5-Fase d'assassinat: El crim és substituït per sexe, com és freqüent (no sempre passa), el moment de la mort és el clímax que buscava l'assassí des d'un principi quan va començar la primera fase, l'únic que li faltava saber era amb qui i com, tot i que la majoria tenen una tàctica fixa (assassins organitzats). Un cop estan matant és possible que experimentin un orgasme, fins i tot s'ho passen bé decidint com mataran a la víctima: amb ganivets, escanyada, colpejada, torturada...

6-Fase fetitxista: Com també amb el sexe, l'assassinat ofereix als assassins en sèrie -com ja he dit- un plaer molt elevat, però és transitori, s'acaba. Perquè no passi això, els assassins en sèrie decideixen posseir alguna cosa de la víctima, que pot ser des d'una foto, passant per un tros de roba, fins i tot alguna part del seu cos. Això els proporciona plaer en contemplar aquest trofeu a casa, ja que recorden aquella experiència, recreant-una fantasia i potser tornaran a patir un altre orgasme. Per tant, el podríem considerar com un trofeu per a ells.

Aquest és un aspecte important per diferenciar un assassí en sèrie d'un simple assassí, o tipus diferents d'assassins múltiples.

7-Fase depressiva: Després del crim, l'assassí en sèrie experimenta una etapa depressiva, equivalent a la tristesa postcoital. La crisi pot ser tan profunda com per intentar suïcidar-se. Encara que sens dubte, i per desgràcia, la resposta més freqüent és un desig inimaginable de tornar a matar.

De tota manera, en cas que es doni aquesta 7a etapa, és per què l'assassí en sèrie és bastant jove, novell, ja que si senten aquesta depressió és per què es penedeixen del que han fet, una cosa que a un assassí en sèrie experimentat no li passa. Quan són així de joves poden arribar fins a un any o dos a ser reincidents, però la veritat és que el marge entre assassinat i assassinat cada vegada és més estret. El podríem comparar amb les drogues, com l'heroïna en concret, que un cop has pres la primera dosi de penediment, però segurament tornaràs, i el fet de tornar t'enganxarà, i cada vegada necessitaràs més i més, fins al punt de no poder més i moriràs. El pas de la mort a l'heroïna és equivalent al moment en què l'assassí s'adona que el que ha fet no està del tot bé, i vol que la policia li capturi, encara que de totes maneres no es deixarà i seguirà matant.

                                                                     Andrei Chikatilo

Extret del meu article "Assassins en Sèrie", en www.aullidos.com (tot i que aquesta part està tallada, així que aquí la teniu).