Es podria dir que un cop completades
les bases (la infància traumàtica que pateix aquesta gent),
l'assassí arribarà un dia que decidirà matar, no per ganes, sinó
per les seves fantasies psicològiques que li motivaran a fer-ho. I
és que l'assassí en sèrie tendeix a cometre el crim amb uns
esquemes propis inconscients dins del seu cap, i que sense voler
acabarà seguint meticulosament. Aquest desenvolupament esquemàtic
de l'assassinat es deriva de 7 fases, segons deia el doctor Joel
Norris, un dels experts nord-americans sobre el tema. Aquí van les 7
fases:
1-Fase aura: El procés es porta a terme quan l'assassí
comença a moure pel seu món de fantasies. Mentre actua normal, al
seu interior, la idea del crim es va recreant, és com si el seu
contracte amb la realitat es debilités i la seva ment comencés a
ser dominada pels somnis que té, a la llum del dia, de mort i
destrucció. Gradualment, la necessitat de realitzar les seves
fantasies dements arriba a convertir-se en una compulsió.
Parlant
d'una manera més clara, podríem dir que tots hem tingut fantasies
sexuals en somnis, o fins i tot desperts (per exemple quan diem: "que
maca que és aquesta noia!" I fins i tot podem arribar a
pensaments més enllà), però no deixen de ser somnis que no es
duran a terme; en canvi el que fan els assassins en sèrie és
marcar-se aquesta víctima com a objectiu (o tipus ideal de víctima),
i no descansarà fins que la trobi i se satisfaci.
2-Fase de
pesca: Igual que un pescador que busca la seva presa, l'assassí
comença la caça on creu que pot trobar el tipus de víctima. Tant
pot escollir una església, com una escola, com una zona de
prostitució. És allà on es marcarà l'objectiu que s'adeqüi als
seus pensaments de la fase anterior.
3-Fase de seducció:
L'assassí sent en el seu interior un plaer especial quan intenta
atreure a les seves víctimes, proporcionant a aquestes un fals
sentiment de seguretat, burlant les seves defenses. Un exemple clar
és l'assassí Ted Bundy, que en tenir un aspecte encantador,
atractiu i simpàtic, les noies quedaven encantades amb ell, ja que
era ell el que els anava al darrere. Per això totes queien al seu
parany, i això, com assassí en sèrie que va ser Ted Bundy,
repercuteix en la seva satisfacció per la seva efectivitat. Altres
assassins sedueixen amb diners, treball, un lloc per passar la nit, o
simplement joguines (quan la víctima és un nen).
4-Fase de
captura: Consisteix a tancar el parany. Part del joc de l'assassí és
veure la víctima aterrida, ja que per ell sol és joc en què sempre
guanya i, com la majoria de jocs s'ho passa bé. Per tant,
l'amabilitat desapareix per donar pas a la veritable cara de
l'assassí en sèrie.
5-Fase d'assassinat: El crim és
substituït per sexe, com és freqüent (no sempre passa), el moment
de la mort és el clímax que buscava l'assassí des d'un principi
quan va començar la primera fase, l'únic que li faltava saber era
amb qui i com, tot i que la majoria tenen una tàctica fixa
(assassins organitzats). Un cop estan matant és possible que
experimentin un orgasme, fins i tot s'ho passen bé decidint com
mataran a la víctima: amb ganivets, escanyada, colpejada,
torturada...
6-Fase fetitxista: Com també amb el sexe,
l'assassinat ofereix als assassins en sèrie -com ja he dit- un plaer
molt elevat, però és transitori, s'acaba. Perquè no passi això,
els assassins en sèrie decideixen posseir alguna cosa de la víctima,
que pot ser des d'una foto, passant per un tros de roba, fins i tot
alguna part del seu cos. Això els proporciona plaer en contemplar
aquest trofeu a casa, ja que recorden aquella experiència,
recreant-una fantasia i potser tornaran a patir un altre orgasme. Per
tant, el podríem considerar com un trofeu per a ells.
Aquest
és un aspecte important per diferenciar un assassí en sèrie d'un
simple assassí, o tipus diferents d'assassins múltiples.
7-Fase
depressiva: Després del crim, l'assassí en sèrie experimenta una
etapa depressiva, equivalent a la tristesa postcoital. La crisi pot
ser tan profunda com per intentar suïcidar-se. Encara que sens
dubte, i per desgràcia, la resposta més freqüent és un desig
inimaginable de tornar a matar.
De tota manera, en cas que es
doni aquesta 7a etapa, és per què l'assassí en sèrie és bastant
jove, novell, ja que si senten aquesta depressió és per què es
penedeixen del que han fet, una cosa que a un assassí en sèrie
experimentat no li passa. Quan són així de joves poden arribar fins
a un any o dos a ser reincidents, però la veritat és que el marge
entre assassinat i assassinat cada vegada és més estret. El podríem
comparar amb les drogues, com l'heroïna en concret, que un cop has
pres la primera dosi de penediment, però segurament tornaràs,
i el fet de tornar t'enganxarà, i cada vegada necessitaràs més i
més, fins al punt de no poder més i moriràs. El pas de la mort a
l'heroïna és equivalent al moment en què l'assassí
s'adona que el que ha fet no està del tot bé, i vol que
la policia li capturi, encara que de totes maneres no es deixarà i
seguirà matant.
Extret del meu article "Assassins en Sèrie", en www.aullidos.com (tot i que aquesta part està tallada, així que aquí la teniu).
2 Comentaris
Muy buenoooo!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaGracias "sex shop"
ResponElimina