-DIRECTOR: Henry Hobson
Que el gènere zombi no
ofereix una sortida enginyosa al bloqueig creatiu en el
qual es veu sotmès des de fa molts anys, és molt evident.
Telesèries com Walking Dead, o adaptacions literàries com
Guerra Mundial Z han estat molt ben rebudes entre el públic, però
en detriment de tot aquest univers propi de la sèrie B carregat de
triperia i ironies que tan bé ens va explicar en les seves
pel·lícules George Romero, 1 avi que avui en dia es posa les mans
al cap al veure que ningú ha aconseguit reinventar i donar
oxigen a un gènere massa saturat. De totes maneres, a la gent li
segueix agradant aquesta repetició d'esquemes basada en la
correcció i actors protagonistes acaparadors de milions de "likes"
a Facebook, i davant d'això ... El cinema per davant de
tot és un negoci, desgraciadament.
Maggie és l'enèsima
proposta del gènere, i com a mínim, es tracta d'una pel·lícula
que vol presentar alguna cosa diferent del comú, encara
que infinitament allunyat del que desitgem veure els amants del
gènere de terror. El que més pot cridar l'atenció al públic
és que Arnold Schwarzenegger capitanegi la pel·lícula amb un
protagonisme atípic a la resta de la seva carrera, encarnant a un
pare de família destrossat anímicament el fet de veure que
la seva filla Maggie (Abigail Breslin), a poc a poc,
es va convertint irremeiablement en un zombi per culpa d'una
mossegada que va patir per un d'ells. Oblideu Guerra Mundial Z,
els zombis a Maggie són secundaris, i encara
diré més, pràcticament no apareix cap al llarg dels 90 minuts de
pel·lícula; més aviat cal entendre que es tracta d'un film
depriment, malenconiós, pessimista, i en si completament dramàtic,
que utilitza el gènere de zombi com a excusa per explicar
un drama familiar al més pur estil
Isabel Coixet o Terrence Malik. Com comento, a
"Governator" recau gran pes de la pel·lícula, i hem de
ser sincers, la cara de pòquer que havia de posar en Terminator li
va donar la fama, al costat dels seus músculs, però això no
justifica que es tracti d'un actor capacitat per a segons quins
papers, com els dramàtics. És per això que a mi no m'ha
convençut Chuache, li va gran el paper, i suposo que a més la
recent estrena en cinemes de Terminator: Gènesi em
desconcentra massa. Un error fitxar-lo, tot i que també
s'agraeix seu esforç a participar en pel·lícules
"exòtiques" per a ell.
De totes maneres tot i que
el pitjor de la pel·lícula és Chuache, com a mínim gràcies
a ell la pel·lícula aconseguirà arribar a molt més públic, cosa
que Maggie es mereix de sobres. Dono per fet que el sector
més intel·lectual del públic s'alegrarà en
descobrir a Henry Hobson, un director novell que
personalment aprova sobrat en el que és la seva òpera
prima. Maggie és una pel·lícula molt compensada i per
res pretensiosa. De fet és molt simple, passen molt poquetes coses
destacables, i per això més aviat es tracta d'un film de
relacions de persones en què el potencial dramàtic dels actors té
un pes important, i més quan la pel·lícula no té massa diàlegs
prioritzant així els silencis, joc de mirades, pensaments buits i
les llàgrimes de tristesa i patiment. És per això que, insisteixo,
el més gran defecte de la pel·lícula és Xuaxe, un tipus molt
limitat interpretativament. D'altra banda, Hobson demostra
que sap com i quan utilitzar l'eina de la música, complementant bé
aquests silencis i altres moments destinats a encongir el cor.
M'ha agradat? M'ha semblat avorrida,
depressiva, i tot i que puntualment la pel·lícula mostra algun
detall fastigós com el dels cucs, en el fons, Maggie és
una pel·lícula que si li canviem la mossegada d'un zombi per un
càncer terminal es podria fer igual. No és el que busco
en una pel·lícula de zombis, ni tampoc és el que buscarà
qualsevol aficionat al gènere de terror, així que qui es
disposi a veure la pel·lícula que s'oblidi de sang, escenes d'acció
i marranades. De totes maneres, he de reconèixer que Maggie és
una pel·lícula simple, però ben feta, un drama familiar
d'aquests en els quals res surt bé senzillament perquè el destí
està marcat des del minut 1 de la pel·lícula, i ben executat per
un director novell molt a tenir en compte en un futur.
EL
MILLOR: Que el gènere zombi aconsegueixi aproximar-se a un
públic majoritari, també al públic femení seguidor de
les pel·lícules melodramàtiques. Pur cinema depressiu. També
Henry Hobson demostra talent en el qual és la
seva òpera prima.
EL PITJOR: Arnold Schwarzenegger és un
actor molt limitat, i per al gènere dramàtic no és més que un
zero a l'esquerra. Distreu massa la seva inoperància.
4 Comentaris
Uy qué mala pinta, entre que comentas que es aburrida y que parece lenta pero le daremos una oportunidad. Soy muy fan del Swarzenegger de los 80 y 90, obviamente no porque fuera un actor del método sino por sus métodos en sus respectivas tollinas. Quizá sea una de las pocas pelis de Chuache que pueda colar a la "novieta" XD. Un saludo
ResponEliminajajaja es que se trata de una peli de manual para llevar a la novia xD De todos modos no es una mala película, ojo, pero hay que tener muy claro que de terror no hay apenas.
ResponEliminaMe costó Dios y ayuda terminarla. Drama nunca debe ser sinónimo de aburrimiento, de todas formas están desvirtuando demasiado el subgenero, si no lo han hecho del todo, en forma de buenas intenciones que siempre acaban dándose la hostia irremediablemente.
ResponEliminaTal como dices "Maggie" es una película de buenas intenciones pero que dudo que acabe funcionando. Como película de zombies... nada, como película dramática...no encoge el corazón en ningún momento. Insisto que cambiando a Chuache por otro actor quizás la película podría haber funcionado mejor entre el público más afín a lo melodramático.
ResponElimina