[Crítica] OVER YOUR DEAD BODY - Takashi Miike, 2014

-TÍTOL ORIGINAL: Kuime

-ANY: 2014

-DURACIÓ: 111 min.

-PAÍS: Japó

-DIRECTOR: Takashi Miike

-GUIÓ: Kikumi Yamagishi

-MÚSICA: Kôji Endô

-FOTOGRAFIA: Nobuyasu Kita

-REPARTIMENT: Kou Shibasaki, Ebizô Ichikawa, Hitomi Katayama, Ikkô Furuya, Hideaki Itô, Toshie Negishi, Hiroshi Katsuno, Miho Nakanishi

-PRODUCTORA: Dentsu / Sedic International

Quan cal veure una nova pel·lícula de Takashi Miike cal estar preparat a tot. Són molts els estils amb els quals ha treballat el director japonès, deixant clar que és especialista en tot i alhora ho és de res. Només ha deixat clar des de sempre que és un artesà que fa art amb el qual li ofereixen treballar. Però, la seva artesania ha fet que en els últims anys molts dels fans l'acusin d'un cert abandonament de cinema agressiu, superviolent i moralment insultant que l'havia caracteritzat, per dirigir pel·lícules molt més formals. És que el dia d'avui algú recorda Visitor Q?

Over your dead body és la nova pel·lícula de Takashi Miike, i es tracta d'un film que pretén acabar amb el debat entre els que defensen el Miike d'ara fa un temps, amb els que estimen el Miike actual, i és que en la present pel·lícula hi ha moments per a tot: des de la formalitat i el respecte pel classicisme més pur de cinema jidai-geki, fins als extrems més irracionals del director, així que Over your dead body es tracta d'una pel·lícula que hauria de complaure a tothom. La història està basada en un llibre escrit al Japó fa més de dos-cents anys per Tsuruya Nankobu IV, titulat "Yotsuka Kaidan", una història tradicional de fantasmes molt popular al Japó. Però, Miike, s'apodera de la idea original per anar més enllà i desenvolupar una història diferent, una en què uns actors moderns s'estan preparant per a una producció cinematogràfica de baix pressupost i que resulta ser una adaptació de la novel·la de Nanboku. Aquesta pel·lícula que estan rodant compta com un samurai arruïnat sedueix una dona i posteriorment assassina al seu pare, amb l'únic objectiu d'heretar el patrimoni familiar. Malgrat això, el samurai aconsegueix casar-se amb la dona, i acaba concebent un fill juntament amb la fortuna familiar. El temps passa, i el samurai, ja ric, decideix abandonar a la seva dona per casar-se amb una altra més molt més jove. El trauma causat a la seva esposa fa que al cap d'un temps ella torni com un esperit, amb la intenció d'exigir una venjança terrible sobre ell i la seva nova esposa. El retorçat de la pel·lícula de Miike és que el grup d'actors que participen en el rodatge de la pel·lícula, acabaran comprovant com la vida i la ficció es fusionen d'una manera macabra, terrible, i tot sigui dit, impensable.

Over your dead body m'ha semblat genial, tant per les intencions de Miike a fer callar als que estimen a un Miike concret -el formal i madur vs. el gamberro i violent-, com sobretot per la qualitat tècnica i artística de la pel·lícula. Amb 13 Assassins i Harakiri Miike va demostrar que domina el classicisme japonès més pur a la perfecció, tant en la seva posada en escena com en el pols narratiu de tot aquell cinema jidai-geki més tradicional. D'aquesta manera, el director japonès torna a oferir a l'espectador una altra pel·lícula de caràcter formal i bonic, i òbviament també de ritme bastant tediós. També, tal com ocorre en el conte original, a poc a poc aquest ritme lent carregat de llarguíssimes converses i aparentment mancat d'acció, s'anirà enfosquint, arribant el torn als assassinats, i més de consolidar un clima malsà totalment de malson en què diferents visions afectaran els protagonistes i els farà viure un calvari. És a dir, el ritme de la pel·lícula passa de ser somnolent a arribar fins al Miike més contundent i directe. Això sí, no exagero si dic que no passa absolutament cap escena que es pugui associar al gènere de terror fins ben entrada l'hora de metratge.

La posada en escena del set de rodatge recorda a l'austeritat de teatre Kabuki, en què la seva escenografia limitada permet establir a l'espectador un marc referencial entre el món real i el fictici, un marc que cada vegada es va diluint més entre dos mons que acaben per entrellaçar. En el fons, això no és més que una meta-referència a l'univers Trucada perduda, en què una simple trucada és la que origina un trànsit d'elements malignes provinents d'un altre món. Aquesta escenografia és la clau per demostrar que la distància entre els dos mons és cada vegada menor.

Segurament el pitjor de la pel·lícula és la utilització del CGI en algunes escenes gore, que tot sigui dit, queda realment lleig, encara que és cert que Miike l'utilitza en moments puntuals. L'habitual en el film és una pràctica molt més casolana, tant en les escenes de sang i violència, com les d'ensurts, tal com correspon en aquest tipus de pel·lícules més formals. Aquest CGI completament prescindible seria el més criticable de la pel·lícula, i bé, també cal reconèixer que a Over your dead body li costa massa arrencar, però cal tenir clar abans de veure la pel·lícula que Miike ha volgut preservar un pols narratiu tradicional japonès i que paciència, perquè el bo es fa esperar.


EL MILLOR: La posada en escena i el pols narratiu de la pel·lícula, que pot presumir de ser un bon exemple de classicisme japonès. Però encara millor és com el director s'apodera de tot aquest plantejament per convertir la pel·lícula en 100% Miike, en una perfecta barreja entre tradició i contundència que farà callar moltes boques.

EL PITJOR: El CGI, i sobretot que a Over your dead body li costa massa arrencar. Es fa avorrida al principi.