Feia temps que no posava el punt de
mira en una nova pel·lícula de Takashi Miike.
Terra Formars, presentada al Festival de Sitges del 2016 en
la seva secció oficial, és un dels blockbusters més
divertits de la seva carrera, arribant a sonar amb força a tot el
món per tractar-se de l'adaptació del manga d'èxit d'homònim
títol creat per Yû Sasuga el 2011, a més de ser una
pel·lícula que acull el bo i millor dels joves actors japonesos de
moment. Una Live Action més de les moltes que està
duent a terme darrerament el director japonès.
Per a qui no
conegui el manga de Yû Sasuga, la història se
centra en l'intent per humanitzar el planeta Mart. Per a això, al s.
XXI, es va enviar una nau espacial a aquest planeta amb molsa i
escarabats, perquè així es poblés el planeta i alhora es generés
una atmosfera respirable per als éssers humans.
Passats cinc-cents anys, 15 persones seleccionades entre
els baixos de la societat japonesa hauran d'anar a Mart amb
l'objectiu d'eliminar a totes les paneroles, a causa que, després
d'aquests cinc-cents anys, aquestes han evolucionat fins a
convertir-se en uns éssers de més de 2 metres, molt forts, i
amb agilitat extrema. A més, odien als humans. Per tenir èxit en la
seva missió, els 15 humans tindran una petita ajuda: el seu ADN ha
estat modificat perquè, cada un, tingui un poder especial sorgit de
la força d'un insecte determinat, que els servirà per lluitar
contra les paneroles.
Un dels punts forts de Terra Formars és
la seva potent història. Entre la comèdia i el fantàstic, Miike es
nota que se sent còmode treballant una història que li permet
dipositar tot el seu imaginari extrany amb tendència a la
destrucció, aconseguint que Terra Formars abast per
moments cotes de màxima espectacularitat. Però això sí,
seria un error pensar que la present pel·lícula és només una obra
de gènere fantàstic en la qual es veuen reflectits milions de iens
de pressupost, a més de puntuals dosis d'acció i violència; No,
Terra Formars va una mica més enllà, i és una pel·lícula
que funciona bé per el seu rerefons de ciència-ficció al
tractar un tema tan creïble com alhora exposat d'una manera
divertida. Crec que la seva aparença gairebé infantil no desmereix
una oportunitat als espectadors que busquin la barreja entre
entreteniment i segones lectures: el regust pessimista que va tenir
la ciència-ficció en els anys setanta ara ha
estat reemplaçat últimament per un altre en què es qüestiona la
bondat de l'ésser humà, així com la falta d'autocrítica,
l'ambició individualista, però que també hi ha lloc a l'esperança
a través de la superació personal. Tot això té com a fonament
bàsic a Terra Formars.
On flaqueja la pel·lícula no és
precisament en els aspectes tècnics, que curiosament estan molt
ben trobats a excepció de puntuals detalls en què
s'evidencia un mal acabat, alguna cosa bastant propis de
cinema oriental, que no solen acabar bé les pel·lícules
amb FX abundants... És curiós. En tot cas,
Terra Formars flaqueja en el desenvolupament dels
personatges. Gairebé 2 hores de pel·lícula en què 15 personatges
han de prendre el seu corresponent protagonisme, és un error
voler aprofundir a través de flashbacks en els seus orígens, en les
seves pors i detalls foscos del seu passat, ja que això només
serveix per trencar el ritme del guió i fer despistar
l'espectador amb detalls que poc importen i aporten, i que a més li
porten de tornada a la Terra. És probable -i ho poso en dubte perquè
no he llegit el manga original- que aprofundir en aquests detalls
serveix per entendre millor certes decisions que prenen alguns
personatges al llarg de la història, però en el fons, crec que
voler abastar-ho tot és un error, ja que el guió es ressent en la
comprensió dels girs narratius, que estan narrats precipitadament i
el desenllaç de determinats esdeveniments no és del tot
clar.
Això sí, no es pot negar que el
càsting d'actors és un luxe. Acull el bo i millor del cinema
japonès més mainstream, com són els protagonistes de la
saga Crows Zero (Shun Oguri, Tomohisa Yamashita),
a més d'estrelles mundials com Rinko Kikuchi,
entre altres cares conegudes. Estrelles populars al Japó
que brillen per si soles a la pel·lícula, però no com a
personatges, ja que es ressenten pel llarg càsting que taca una mica
la seva participació en la pel·lícula, però que és una
cosa inevitable. En tot cas, es nota que cada un d'ells ha participat
anteriorment en pel·lícules d'acció amb batalles cos a cos, i
s'agraeix el ben aconseguides que estan les seves escenes
de lluita, que a més estan reforçades visualment per uns
decents FX que maximitzen el seu efecte i aconsegueixen un
espectacle visual molt potent.
No he llegit el manga
de Yû Sasuga, ni tampoc he vist l'anime creat per
l'estudi Liden Films. Sóc un simple espectador que ha vist
Terra Formars com a espectador casual i per tant sense
prejudicis, i s'ha trobat amb una obra de pur entreteniment a mig
camí entre els Power Rangers i Starship Troopers,
en què les escenes d'acció es combinen bé amb un to seriós, però
que no descarta puntuals arestes frikis pròpies de l'humor
nipó -i que només ells entenen-. També, la BSO que
acompanya, es complementa bé amb els successos de la pel·lícula,
signada per l'habitual ajudant de so en les pel·lícules de Miike,
com és Kôji Endo. El ritme de la pel·lícula és forta,
hi ha violència, desmembraments i moltes hòsties, i a més
d'un guió que amaga puntuals girs narratius que no fan perdre
l'interès per la trama en cap moment, tot i que, tal com comentava
abans, de vegades no són del tot clar i costa
situar-se.
Terra Formars mola, entreté, i a mesura
que van passant els dies i he anat digerint la pel·lícula,
s'aguditza en mi com un dels títols més entretinguts
de Takashi Miike. Segurament no és la pel·lícula més
rodona del director japonès, sobretot per aquests canvis
de ritme precipitats intentant "treballar" a determinats
personatges, però igualment Terra Formars és
un Blockbuster que es passa volant, hi ha bones
interpretacions i excel·lents escenes d'acció, i el seu rerefons
crític -però alhora friki-, li dóna força i carisma a parts
iguals.
0 Comentaris