-ANY: 2021
-DURACIÓ: 96 min.
-PAÍS: Sudàfrica
-DIRECCIÓ: Jaco Bouwer
-GUIÓ: Tertius Kapp
-MÚSICA: Pierre-Henri Wicomb
-FOTOGRAFIA: Jorrie van der Walt
-REPARTIMENT: Monique Rockman, Carel Nel, Alex van Dyk, Anthony Oseyemi
-PRODUCTORA: Film Initiative Africa.
Gaia prometia ser una de les sorpreses visuals de l'any. El seu tràiler presagiava un concepte on les persones es fonen, literalment, a la natura, a través d'una entitat divina que ha habitat al planeta Terra des de molt abans que els humans intentessin dominar-la. I tot això és cert, a Gaia existeix aquest Déu de la naturalesa que ha anat creixent, aprenent i madurant sota terra, i ara ha decidit explorar l'exterior.
Es tracta d'una pel·lícula sud-africana de fantasia i terror que trasllada l'espectador a un entorn selvàtic on dos biòlegs s'han introduït per a estudiar uns animals. Un cop allà, Gabi (Monique Rockman) i Winston (Anthony Oseyemi) es veuran atrapats al bosc. Només un pare i el seu fill que viuen al territori els poden ajudar, però no tot és el que sembla. Aquests dos natius viuen protegint el territori, però també com si assumissin que el món està destinat a desaparèixer. Només una religió pròpia els genera esperança.
L'únic valor de Gaia és una posada en escena natural i com la citada entitat divina és capaç d'engolir a les persones. També, com és capaç de crear unes criatures monstruoses posthumanes que persegueixen a humans per a matar-los, com si fossin una espècie de zombis ecològics. Aquest cop, el bosc és aterridor, i ho fa d'una manera tan bella com són els fongs. Ja que, aquest Déu, no és res més que un fong.
Més enllà del concepte visual de Gaia, la resta és un desastre. El guio és terrible. La història es desenvolupa en situacions redundants en què Gabi, ferida en un peu, es refugia a una cabanya al bosc juntament amb els dos natius de la zona, i puntualment surten a fer investigacions i després tornen a la llar. Això ho repeteixen nombroses vegades al film, ara bé, sense dur a cap lloc. Pel mig hi ha alguna escena d'acció amb els monstres cecs com a protagonistes, i molta, molta droga a la pel·lícula, que trasllada puntualment l'obra cap a un film oníric mostrant escenes estranyes així com inquietants.
Estem davant un film estrany, irregular, i amb un ritme lent que avança sense dur a cap lloc. També, les decisions que prenen els personatges les posem en dubte i no ens creiem el que viuen. Tot es fa llarg i avorrit, amb una trama poc accessible.
L'únic que salvem de Gaia és, insistim, el concepte visual d'eco-terror. Resulta aterridora la força de la natura en aquesta pel·lícula, però també bonica, semblant al que s'està vivint ara mateix a l'illa de La Palma. És estrany perquè mai m'havia passat, però m'he horroritzat, fastiguejat i enamorat a l'hora. Mai, un cadàver putrefacte havia sigut tan bonic. És una llàstima, però de Gaia només en salvem això.
0 Comentaris