[Crítica] SEANCE - Simon Barrett, 2021

 

 

-ANY: 2021

-DURACIÓ: 80 min.

-PAÍS: Estats Units

-DIRECCIÓ: Simon Barrett

-GUIÓ: Simon Barrett

-FOTOGRAFIA: Karim Hussain

-REPARTIMENT: Suki Waterhouse, Madisen Beaty, Inanna Sarkis, Ella-Rae Smith, Stephanie Sy, Megan Best, Jade Michael, Djouliet Amara, Seamus Patterson, Cliff Sumter, Olatunbosun Amao, Leah Mitchell, Taya Ayotte Bourns

-PRODUCTORA: Dark Castle Entertainment, HanWay Films, Ingenious Media

 


 

 

 

Simon Barrett és un dels guionistes més aclamats de l'última dècada. Seus són dels guions de You're Next i The Guest, però no ha sigut fins a Seance on ha fet un pas més enllà i s'ha aventurat a dirigir una pel·lícula. Estrenada a Shudder, es tracta d'un slasher juvenil situat a un internat amb l'actriu Suki Waterhouse (Amor Carnal) de protagonista.


Seance és una obra que ens remet als anys noranta amb clàssics com Joves i Bruixes i Scream, a més d'altres anteriors com Suspiria. L'obra es desenvolupa amb el clàssic escenari de noies adolescents que participen en un ritual per a invocar el dimoni d'una noia anomenada Edelvine, qui va morir al lavabo de l'internat fa un temps, tot al més pur estil Candyman o Bloody Mary; i malgrat que aquest ritual és tot plegat una broma de mal gust per part d'una de les noies, tot acaba en tragèdia quan una de les participants acaba morint en precipitar-se per una finestra. Tot apunta a un suïcidi, però no està del tot clar. Aquest fet marca els esdeveniments de la resta del film.


Uns dies després de la mort arriba a l'internat Camille (Suki Waterhouse), que malgrat tenir un mal començament amb les seves noves companyes acaba tenint-hi relació. A mesura que passen els dies les morts continuen.


La posada en escena és molt atractiva i el seu desenvolupament ràpid i intens converteix Seance en una pel·lícula que mai decau. Un joc de la intriga molt divertit i carregat de morts, on els personatges del film es converteixen tots en sospitosos i fins al final no s'esclareixen els fets. Hi ha quelcom sobrenatural a Seance? La resposta a aquesta pregunta és el més interessant que planteja Simon Barrett a l'espectador, i que a poc a poc va responent amb nombrosos i sorprenents girs de guió.


També hi ha un parell d'espants que li faran fer un bot a qualsevol. Més enllà d'això, Seance és un film de terror que s'esforça a treballar les escenes de suspens, però és gairebé incapaç de generar un clímax de tensió i posterior alleujament pel simple fet que tot succeeix massa ràpid. Per això, ens ha quedat clar que Barrett no és Hitchock o James Wan, però és que tampoc brilla a l'hora d'il·lustrar uns assassinats que mereixin ser recordats.


Seance no és una gran pel·lícula, però és un slasher correcte amb la capacitat d'atrapar a l'espectador amb una història amb girs de guió. Els seus curts vuitanta minuts de metratge no la fan decaure mai, i cal fer valdre també un repartiment juvenil amb talent que interpreta uns personatges d'aquells que es pren les coses despreocupadament, i ja se sap que això a un slasher dóna molt de joc. Seance respecta les normes del subgènere, i donarà satisfacció a qui busqui un entreteniment correcte i sense pretensions.

 

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris