Tanquem el 2021 amb el convenciment que aquest any, el que serà recordat com l’any de les vaccinacions per la Covid-19, també ha sigut un any excel·lent pel cinema de gènere fantàstic i terror. I com a finals de cada any, a Zona Morta us oferim un llistat amb les pel·lícules que més ens han agradat dels últims dotze mesos. Val a dir que no ho hem tingut gens fàcil.
Les pel·lícules que han optat a entrar al llistat segueixen un patró senzill: produccions de gènere fantàstic i terror projectades o emeses aquests 2021 a Catalunya, tant a sales de cinema com a festivals o plataformes digitals.
Les deu pel·lícules triades no segueixen cap ordre de valor al llistat. És a dir, que no hi ha ni millors ni pitjors, sinó que aquí només exposem quines han sigut les deu pel·lícules que més ens ha agradat aquest 2021. Això ha implicat haver de deixar al tinter moltes altres que bé podrien haver estat al llistat, com Hunter Hunter, El Páramo, The Boy Behind the Door, La Abuela, The Innocent, No Respires 2 o Till Death, que ens han agradat moltíssim.
Als catalans ens agrada això de decidir coses, i nosaltres hem decidit que aquestes són les 10 millors pel·lícules de gènere fantàstic i terror del 2021:
The Sadness (Taiwan)
La pel·lícula més brutal del 2021. Un virus que s'escampa amb facilitat per tot el món trastoca als infectats la part del cervell que afecta la libido i l'agressivitat, el que fa desencadenar una onada de matances i violacions. The Sadness és una salvatjada gore molt desagradable, on els infectats somriuen, vacil·len i finalment ataquen a les seves víctimes, i això és quelcom nou y impactant al gènere. Més enllà de l'espectacle violent, The Sadness aporta certes lectures crítiques sobre com s'ha gestionat la pandèmia de la Covid-19, tant social com políticament.
Malignant (EUA)
James Wan ha aconseguit el que pocs han fet els darrers anys, que és portar als cinemes multisala una pel·lícula que presenta una història de Sèrie B pura. Referències al giallo tant narratives com estètiques, per una història de terror sobrenatural sorprenent i terrorífica que torna a posicionar a Wan com el gran referent del gènere de terror del segon mil·lenni. Llàstima que el director prengui decisions argumentals discutibles a la part final del film que l'allunyen de la perfecció.
Lamb (Islàndia)
La digna guanyadora del Festival de Sitges 2021 ens parla sobre la maternitat, la pèrdua i les segones oportunitats. Rodada a Islàndia i protagonitzada per una brillant Noomi Rapace, Lamb és un exercici d'estil minimalista que ha estat dirigida pel debutant Valdimar Jóhannsson i ens ha encantat. Ara bé, potser no és apte pel gran públic pel seu ritme lent. Per cert, encara estem al·lucinant amb els que són els dos girs narratius més impactants de l'any.
Mad God (EUA)
Trenta anys són els que ha trigat Phil Tippet a produïr Mad God. Una faraònica pel·lícula rodada en stop-motion que resulta ser un malson en tota regla, on un subjecte s'endinsa a un submón industrial decadent on viuen criatures estranyes separades per jerarquies, els que manen i els que obeeixen, i en què la vida no té cap valor. Potser Mad God visualment es defensa sola, i molts es preguntaran si en àmbit narratiu té valor, doncs nosaltres creiem que sí, perquè el seu format oníric i gairebé sense diàlegs ho fa tot estrany i aterridor, com un exercici fosc i decadent fruit d'una visió terrorífica de Phil Tippet. Que cadascú entengui el que vulgui, o simplement gaudeixi de les imatges. Fascinant.
Last Night in Soho (Regne Unit)
Malgrat que Last Night in Soho passa de puntetes pel gènere de terror, el seu tram final ho és i, per tant, hem decidit incloure el nou film d'Edgar Wright al llistat. És una gran pel·lícula, potser la millor de l'any. Un thriller psicològic amb aires al cinema de Brian de Palma i Dario Argento, on una història sobre un somni acaba enfosquida cap a la frustració i el crim. Wright dóna vida al Soho glamurós dels anys seixanta, però també la seva part fosca. Un exercici musical que ens parla sobre la passió, els somnis, la música, però també la frustració, la cosificació i l'horror. Un film colossal on Thomasin McKenzie i Anya Taylor-Joy brillen amb dues interpretacions dignes d'Oscar.
Censor (Regne Unit)
La debutant Prano Bailey-Bond ens parla a Censor sobre les Video Nasties, aquells films de terror que el sistema de censura britànic va retallar el seu metratge als anys vuitanta. La pel·lícula és de terror, però sap esquivar amb intel·ligència els patrons més bàsics del gènere i centra la història cap al relat d'ansietat personal de la protagonista, Enid, qui treballa censurant pel·lícules, en una història que barreja la ficció i la realitat. Crítica social, violència extrema, posada en escena vuitantera, i un tractament de la fotografia fascinant, Censor és un film que malgrat les seves imperfeccions mereix un aplaudiment.
Titane (França)
Titane són diferents pel·lícules en una. Comença com un brutal slasher, continua com un film amb discurs social, i acaba amb un sorprenent body-horror. El que més clar tenim és que la interpretació de l'actriu Agathe Rousselle és la millor que hem presenciat aquest 2021, amb una entrega absoluta a interpretar un personatge polièdric que li exigeix sensualitat, força, dramatisme, i fins i tot la seva integritat física. Si et va agradar l'anterior film de la seva directora, Julia Ducournau, que va ser Raw, Titane va molt més enllà i al·lucinareu. Justa guanyadora de la Palma d'Or a Canes.
The Night House (EUA)
No negarem que aquesta història sobre una dona (Rebecca Hall) recentment vídua i obsessionada amb la presència del seu difunt està força vist, però The Night House és un film rodó que té alguns dels moments més terrorífics que hem vist últimament. La pel·lícula aprofita el gènere de terror per explicar un drama fosc, obsessiu, depriment i violent, protagonitzat per una Rebecca Hall estel·lar que es veu assetjada per un fantasma que resulta no ser exactament qui creu que és. El director de The Ritual ha tornat per deixar-nos bocabadats.
Silent Night (Regne Unit)
La millor pel·lícula del 2021. Una història sobre la imminent fi de la humanitat narrada a través d’un grup de famílies que els uneix l’amistat, i que a la nit de Nadal, que és un dia abans de la seva inevitable desaparició, decideixen celebrar un àpat i gaudir dels seus últims moments en vida. Silent Night aprofita el gènere fantàstic per desenvolupar un drama en tota regla, però a estones resulta també una comèdia, desenvolupant moments que l’espectador voldria plorar però la reacció primària és el riure. Aquest és un film molt humà, on es deixa de banda la ciència, l'esperança i els herois. A més, està narrada amb una senzillesa narrativa que permet fins i tot a un nen entendre aquest missatge espinós sobre com afrontar la mort. Silent Night és bonica, trista, i divertida. També filosòfica. Perquè tothom afronta la mort amb les seves pors, i Silent Night ens parla de com un grup de famílies s’enfronta al que és el major dels temors de les persones.
The Trip (Noruega)
The Trip és una comèdia per sobre de tot. També un film de terror amb bones dosis de sang, però insistim, el seu objectiu és fer riure a l’espectador. Aquesta pel·lícula escandinava va ser una de les grans sorpreses del passat Festival de Sitges, i que ens afegim als seus defensors. Ara bé, reconeixem que The Trip és una proposta molt lleugera, fins i tot diríem “tonteta”, però tenim clar que les millors comèdies són les que desenvolupen personatges amb carisma, ben interpretats, i que la història els faci viure moments delirants. A The Trip passa tot això. A més, les interpretacions de Noomi Rapace i Aksel Hennie són dignes a ser recordades. Un excel·lent passatemps que desenvolupa un argument que es rinxola fins a l'inesperat, ple d’humor negre, i una violència sagnant per aplaudir i gaudir.
0 Comentaris