Un llistat amb les pel·lícules que més ens han agradat, les que tornaríem a veure encantats, les correctes, però que no tornaríem a veure, i les que tenim claríssim que no suportaríem veure-les de nou.
Finalitzat ja al Festival de Sitges
2019 creiem oportú fer balanç de l'edició. Aquesta ha estat la
tercera vegada que Zona Morta acudeix a l'esdeveniment acreditat com
premsa, un permís que ens ha permès veure 38 pel·lícules i
entrevistar a 6 persones, un ritme de treball superior al de
les anteriors ocasions i que intentarem transmetre a través de la
web al més aviat possible. De moment, ja teniu disponibles 20
crítiques, a més de les declaracions d'algunes rodes de
premsa.
Dit això, el Festival de Sitges 2019 ha estat una
edició marcada pel talent jove, ja que moltes de les pel·lícules
partícips han estat òperes primes, d'entre les quals, un
tal Galder Gaztelu-Urrutia ha arrasat a Sitges amb la
seva pel·lícula El Hoyo. Això ha estat en detriment de les
aportacions de les grans distribuïdores de Hollywood a facilitar els
seus grans títols, com podien haver estat Joker o Terminator:
Destino Oscuro, pel·lícules que, a hores d'ara ja, podem dir en veu
alta que podrien haver participat al certamen, però que
els seus propietaris es van negar a facilitar-les per diferents
motius als quals no entrarem.
Aquesta negativa de les grans
Majors ha servit perquè Sitges piqués a la porta de Netflix i que
li cedís alguns títols. I així va ser, i Sitges 2019 va inaugurar
el certamen amb En l'herba alta, a més de projectar
pel·lícules com Fractured, la nova pel·lícula
de Brad Anderson, o The Forest of Love de
Sion Sono. Aquest és un detall important perquè pot marcar la
tendència dels anys vinents, arraconant
aquells titulazos propietat de les grans distribuïdores
per veure un altre tipus de pel·lícules més lligades al mercat
de les plataformes televisives. Ja ho veurem.
I finalment, un
detall que considero el més important de tots: 22 pel·lícules de
Festival han estat dirigides per dones, de les 171 programades.
Aquesta dada confirma un canvi de paradigma en el món de
cinema, al mateix temps que corona el Festival de Sitges
2019 com l'edició amb més directores de cinema de la seva història.
Directores
com Pollyanna McIntosh, Jovanka Vuckovic, Jen i Sylvia Soska,
Lisa Takeba o Estéfani Céspedes, són alguns
exemples multiculturals de la representació femenina al
festival.
Algunes d'aquestes directores esmentades van
ser convidades al Sitges 2019, i vam poder contactar amb elles
perquè ens dediquessin uns minuts a respondre unes preguntes. De
moment no desvelarem el nom de les persones que hem
entrevistat, però ja us podem avançar que tenim molt bon material,
i fins i tot alguna exclusiva ... Ja ho veureu! Ens la guardem per
d'aquí a uns dies.
Pel que fa a les dades més econòmiques del
Sitges 2019, òbviament la transparència per part de
l'organització és la justa i necessària. Se sap que aquesta ha
estat la tercera edició de la història del festival que més
ha recaptat, arribant als 700.000 € només a taquilla, a l'haver
venut unes 75.000 entrades. Això és esperançador de cara al futur,
malgrat que aquest any un dels partners principals, Gas
Natural, ha caigut, amb tot el que comporta.
El talent jove salva una edició marcada per l'apocalipsi de Mad Max
Com dèiem abans, el Sitges 2019 ha
tingut programades 171 pel·lícules, i per motius obvis, és
impossible veure-ho tot. No obstant això, de les 38 pel·lícules
que hem vist, unes tres quartes parts ens han deixat un molt bon
sabor de boca. Unes millors, altres inferiors i altres infames, però
el que ens ha quedat clar és que desastres majúsculs només hem
presenciat 6. Això contrasta molt amb el que hem viscut els
anteriors anys, i per això considerem el Sitges 2019 com
un any bastant bo.
A continuació mostrarem un llistat amb les
pel·lícules que més ens han agradat, les que tornaríem a veure
encantats, les correctes, però que no tornaríem a veure, i les
que tenim claríssim que no suportaríem veure-les en un segon
visionat. Per a nosaltres el cinema és una experiència basada en
l'entreteniment, i sent bona o dolenta la pel·lícula, al final el
que l'espectador vol és gaudir. Sincerament, no creiem que el crític
de cinema hagi de fer pedagogia amb l'espectador.
Abans de
repassar la llista, hem de dir que hi ha pel·lícules triomfadores
al Sitges 2019 que no hem pogut veure, i ens quedarem amb les ganes.
Títols com Vivarium, Riot Girls, Daniel
is not real, Guns Akimbo, The Forest of Love, Kindred Spirits, The Lighthouse, Starfish, Bacurau, The Lodge i The Vigil,
entre moltes altres, se'ns queden pendents per al
futur. Però no hi ha problema, i és que no oblideu que
després del Festival de Sitges comença tota la temporada de
Festivals, on segur les podrem gaudir. Tant de bo cada any ens quedem
amb 10-15 pel·lícules pendents de veure.
0 Comentaris