Carlota Pereda, directora de Cerdita, torna amb una pel·lícula que barreja drama, terror i folklore basc, amb la presència de Belén Rueda.
La importància d'acomiadar-nos
La mare de la jove Emma té càncer terminal. El seu desig és el d'aconseguir comunicar-se amb l'esperit d'una nena que creu habita a l'ermita del poble. Per fer-ho recorre a la Carol, una mèdium, amb l'esperança que l'ajudarà a complir el seu objectiu.
El retorn de Carlota Pereda un any després de debutar amb Cerdita ha estat amb una producció de major calibre, més formal, i que aposta per un drama familiar amb espurnes de terror. Es titula La Ermita i ja us ho avancem: no és una bona pel·lícula. Molt més centrada en la part dramàtica d'una mare que està a punt de deixa orfe la seva filla, la pel·lícula parla sobre la importància d'acomiadar-nos, a través d'un conte de fantasmes i folklore basc que ens remet al cinema de Guillermo del Toro. Un reciclatge d'idees que genera mandra i, que si no entres en aquest joc dramàtic telenovelesc, la pel·lícula es queda coixa.
Ens podem agafar a la interpretació de Maia Zaitegi, una nena prodigi de la interpretació que li augurem un gran futur al cinema després de demostrar-nos que és capaç de dur les regnes de La Ermita sense problemes. I això que al seu costat hi trobem Belén Rueda com a mèdium, caracteritzada amb la cara desfigurada i sense desprendre la brillantor d'altres treballs anteriors. La resta del repartiment són peces que es mouen i interactuen, però tampoc tenen massa a aportar. La Ermita és una pel·lícula força buida en idees, que només la salva la trama de l'Emma intentant resoldre una llegenda local de quan la Pesta Negra i la representació del folklore basc amb tendència al realisme màgic, però la història rere el mite tampoc és massa interessant. El punt de fort de l'obra hauria de ser la relació maternofilial en un context de càncer terminal, però la pel·lícula és incapaç de transmetre força dramàtica i deixa fred l'espectador.
La Ermita ens deixa la sensació d'haver-la vist abans i, molt al nostre pesar, no acaba de tenir el seu efecte. Es nota el pressupost més gran respecte a Cerdita, amb escenaris cuidats, escenes amb foc, fantasmes i moments que en general només les grans produccions tenen, però no causen cap efecte. Ens ha deixat freds i decebuts amb el segon treball de Carlota Pereda.
0 Comentaris