-DIRECCIÓ: Flavio Pedota
-GUIÓ: Yeimar Cabral, Flavio Pedota
-ANY: 2019
-DURACIÓ: 95 min.
-PAÍS: Veneçuela
-FOTOGRAFIA: Eduardo Rivas
-REPARTIMENT: Genna Chanelle Hayes, Jesús Guevara, Patricia Pacheco, Luca de Lima, Francis Rueda, Leónidas Urbina, Aníbal Grunn, Ronnie Nordenflycht, Yon Henao Calderón, Markian Kazandjian, Joel Rivero, Magdiel González
-PRODUCTORA: Coproducción Venezuela-Mèxic; Luz Creativa Producciones / Desenlace Films
 |
Marcats per les dificultats
sociopolítiques de l'actual Veneçuela de Maduro, s'erigeix
entre la crisi Infección, una pel·lícula d'infectats que, de
la mateixa manera que ens va ensenyar el mestre George Romero,
utilitza els morts vivents per parlar-nos de com som i la realitat
que ens envolta. Dit això, Infección és una pel·lícula que no es
posiciona en un sentit polític determinat tal com es pot pensar
abans de veure la pel·lícula, sinó que opta per parlar-nos de les
persones, de reflectir a través del gènere fantàstic la crisi
humanitària que es viu a Veneçuela.
Però més enllà
d'aquestes intencions, Infección és una pel·lícula
molt festivalera que sens dubte agradarà als que busquin
una experiència terrorífica i amb molta acció. Es tracta del debut
al llargmetratge de Flavio Pedota, una pel·lícula de
baix pressupost que aconsegueix superar les seves dificultats amb una
història que arrenca amb força ja al minut 1 i que es desenvolupa
d'una manera molt dinàmica, explorant diferents
escenaris mig ensorrats i situacions marcades, gairebé
totes elles, pels rabiosos i perillosos infectats.
La
pel·lícula comença a Caracas quan un presoner rus és infectat per
un virus que el converteix en un rabiós. Ràpidament el virus
s'estén pel país deslligant el caos i la mort, el que farà que, el
protagonista del film, Adam Vargas, emprengui un perillós
viatge per trobar al seu fill i protegir-lo.
La història de
Infectats està escrita a quatre mans pel
mateix Pedota i Yeimar Cabra, i és una
hibridació de les pel·lícules d'infectats amb el drama
familiar. No es pot negar que el seu desenvolupament és explorat en
multitud de films del gènere i que la seva resolució final
demanava una mica més de desvergonyiment i atreviment, però al cap
i a la fi Infección no pretén reinventar res, i no se li pot negar
que la seva exploració del territori veneçolà a ritme de road
movie per entorns rurals i urbans, juntament amb els atacs
d'infectats en exteriors i interiors, acaben generant
un survival correcte i emocionant. Personalment, trobo a
faltar una mica més de mala llet, menys sobrietat, i prendre així
un rumb descarat que li atorgui més personalitat en aquest terreny
explorat fins a l'avorriment en la sèrie B, com és
el cinema zombi-infectats.
I els que pensin que hi pugui
haver una manca de recursos, que ningú es pensi que Infectats no és
generosa amb la sang. Ho és, hi ha morts, ferides i uns infectats
maquillats que es veuen molt resolutius. A més, n'hi ha
bastants, als quals s'hauran d'enfrontar un repartiment d'actors
encapçalats per Rubén Guevara, Leónidas Urbina, Magdiel González
i l'australiana Genna Chanelle Hayes (Charlie's Farm),
que els exigeix físic, dramatisme i acció.
Infección és una pel·lícula que no demana proeses cinematogràfiques, un
final passat de rosca o grans estrelles de cinema. Compleix amb el
poc que té, que és voluntat per fer passar una bona estona al
sector del públic més fidel al gènere de
terror, apostant fort per un ritme que mai decau a força de
dinamisme escènic i situacions de terror, i un rerefons de denúncia
social molt interessant que ens parla de l'actual Veneçuela. Cinema
per agafar les crispetes i gaudir, per què de vegades, per a què
més?
0 Comentaris