En forma de conte folklòric, Misterio
de la Noche és una història d'amor, drama i venjança situada a
les Filipines colonials de 1900. És una pel·lícula de gènere
fantàstic que s'endinsa a l'espectador a una història amb moralitat
protagonitzada per un home de ciutat que, després de passar uns dies
de caça en solitari al bosc, acaba coneixent a una dona
criada en llibertinatge i que va ser apadrinada de petita
per unes nimfes. Per a la noia, aquesta relació amb el caçador
suposarà el seu primer amor, però el destí farà que finalment es
vegi exposada a viure l'abandó de l'home (està casat i espera un
fill), una cosa que canalitzarà a través d'una fúria cega que la
portarà a cometre una sagnant venjança.
Misterio de la Noche és
una de les sensacions en petit comitè del present festival
de Sitges, i que molt probablement passarà desapercebuda pel públic.
Dirigida pel filipí Adolfo Borinaga Alix Jr.,
ja des dels seus crèdits inicials deixa clar a l'espectador que el
que comptarà forma part d'un conte popular filipí amb moralitat
inclosa, i que en ell es donaran cita diferents criatures
fantàstiques a més d'un final trist i explosiu. No anava mal
encaminada aquesta introducció, i és que Misterio de la Noche és una
història d'amor entre un civilitzat i una dona salvatge, que ella
descobreix per primera vegada l'amor i els plaers del sexe,
cosa que l'acaba obsessionant. Aquesta relació d'amor (o sexe només,
si la mirem des de la perspectiva masculina) es fotografia pel tècnic
Albert Banzón, amb nombroses escenes en entorn natural i sota
la llum de la lluna, aconseguint retratar en imatges les
interpretacions de Solenn Hussaff i Benjamin Alves que,
gairebé sense parlar, són capaços de transmetre amb el seu cos
l'atracció, la seducció, l'excitació i finalment la decepció per
part d'ella. És preciosa Misterio de la Noche, molt expressiva
i poètica, fruit d'un bon fer en la fotografia i les
interpretacions.
Enmig de tota aquesta relació que barreja la
curiositat al diferent i l'excitació, la pel·lícula exposa
alguns detalls que mostren a aquesta tribu -o nimfes més bé-, que
no són del tot humanes. Una d'elles està caracteritzada
per diferents ulls que es reparteixen pel seu cos. Però és sobretot
en el tram final, quan la dona salvatge es transforma en Aswang,
un ésser mitològic propi del folklore filipí, i que es mostra
disposada a venjar-se i a condemnar al seu estimat al sofriment
etern. Ull a la transformació, en què es pot veure com la dona es
parteix el cos en dos amb les seves pròpies mans, de forma el seu
rostre i li surten ales, no sense abans fer un acte que no
desvetllarem. Brutal.
I ull a la posterior venjança de
l'Aswang, més pròpia del gore italià ple de triperia de
principis dels vuitanta de Fulci i D'Amato, que dels
litres d'hemoglobina actual. És a dir, gore amb intestins exposats,
mutilacions, canibalisme i fetus trencats a trossos. A propòsit
d'això, l'Aswang, no para de moure les seves ales com un
ratpenat monstruós, tot visualment impecable i sense notar-se a
penes el CGI. Hi ha un gran treball de FX que sens
dubte acontentarà a tots aquells que busquin un final explosiu, amb
criatures de l'inframón i que, a més, aconsegueix no perdre el nord
davant la triperia i tancar dramàticament bé la venjança de
l'Aswang. I és que les vísceres no despisten a
director Adolfo Borinaga Alix Jr. per aconseguir
un final brillant, molt suggerent i que a més està acompanyat per
una música immersiva que reforça el poder dramàtic de les
imatges.
Sorpresa majúscula a Sitges provinent de l'exòtica
Filipines. No podem negar que la seva arrencada és excessivament
tediós i li costa encarar la trama principal, però és que Misterio de la Noche, més enllà de la triperia final o el fantàstic, és una
pel·lícula d'amor frustrat i venjança, capaç de transmetre molta
sensibilitat i amb una moralitat al final. Preciosa i crua a
parts iguals, i tot relacionat amb les tradicions locals filipines,
una cosa que m'ha semblat fascinant.
0 Comentaris