-DIRECCIÓ: Lucio A. Rojas, Domiziano Cristopharo, Lorenzo Zanoni, Kai E. Bogatzki
-GUIÓ: Lucio A. Rojas, Ximena del Solar, Domiziano Cristopharo, Lorenzo Zanoni, Kai E. Bogatzki
-ANY: 2019
-DURACIÓ: 105 min.
-PAÍS: Xile, Itàlia, Alemanya
-REPARTIMENT: Ximena del Solar, Arianna Bonardi, Chiara Pavoni, Felipe Ríos, Max Evans, Rayloren Mata, Paolo Ricci, Francesco Giannotti
-MÚSICA: Antony Coia, Igacio Redard
-PRODUCTORA: Border Motion Cinema, The Peacocks's Tale
En temps de pandèmia l'arribada d'una
pel·lícula que abordi la temàtica i que a més ho faci de la
manera més cafre, és sinònim d'explotació i morbositat. No passa
res, els fans de l'horror ho agraïm. Però ILL:
Final Contagium es va realitzar abans que esclatés la
pandèmia i ara aquesta situació que vivim li va com l'anell al dit
a la seva estrena. Si volien incomodar, ara tot es
multiplica.
Aquesta coproducció internacional entre
Xile-Itàlia-Alemanya és una antologia de quatre històries
independents només unificades per un virus que s'estén per tot el
món, generant situacions d'horror diferents. L'únic que deixa clar
la pel·lícula és que el virus és creat per l'home, que es comença
a expandir a Xile, i que en poc menys d'un any el món es converteix
en l'apocalipsi.
Els seus directors són Lucio A. Rojas
(Trauma), Domiziano Cristopharo (House of Flesh Mannequins),
Lorenzo Zanoni (XXX: Dark Web)
i Kai E. Bogatzki (Scars of Xavier). El
segon i tercer director s'encarreguen d'elaborar històries de
contagis i com el virus fa canviar el cos dels infectats cap a la
putrefacció, donant pas així a un lluïment d'efectes especials
físics que fan honor al qual és, sens dubte, el subgènere amb
més potencial per incomodar del cinema de terror, el body horror.
Per part seva, Lucio A. Rojas, director de la primera
de les quatre històries, és l'encarregat d'explicar-nos com sorgeix
el brot a Xile, encara que sense renunciar també als moments
d'horror. Per part seva, Kai E. Bogatzki situa la
seva història ja en un context apocalíptic.
Molt a desgrat
nostre, no acaba de funcionar ILL: Final Contagium. La
pel·lícula sembla més preocupada a incomodar que a explicar alguna
cosa, sent els episodis, a excepció del primer que vaig posar una
narrativa més rica en contingut, una mica repetitius en fórmula. I
aquesta redundància ens fa pensar en si calia viatjar pel món i
viatjar també pel temps, ja que aquests detalls sumen força poc al
conjunt. Els capítols es veuen massa independents entre ells.
Sabem
molt bé que els precedents cinematogràfics dels quatre directors
tendeixen per aquest estil més físic i kafkià de l'horror i menys
narratiu, tret del xilè. Però trobem a faltar a ILL: Final
Contagium més acció d'equip, que cada història sumi coses
noves a un conjunt.
Això no impedeix que ILL:
Final Contagium sigui disfrutable com a
experiència desagradable per als més gore-addictes. Cal reconèixer
que els quatre directors són capaços de fer apartar la mirada de
l'espectador de la pantalla a nombroses escenes. Els FX llueixen
de meravella, i la putrefacció física dels personatges és realment
repulsiva. Això és al que realment va ILL: Final Contagium.
En
tot cas, benvinguda és ILL: Final Contagium. Si buscava
incomodar, ho ha aconseguit. La pel·lícula funciona com a antologia
de curts independents més que com un conjunt, i sabem que aquest era
el plantejament inicial, però la redundància en narrativa de la
majoria de les històries tenint un oceà de possibilitats amb
relació a l'espai-temps/virus ens fa pensar que no s'han
aprofitat aquestes possibilitats. Igualment recomanem veure ILL:
Final Contagium, no cada dia es pot veure una
pel·lícula body horror amb tanta capacitat per
incomodar l'espectador.
0 Comentaris