-DIRECCIÓ: David Victori
-GUIÓ: Jordi Vallejo, David Victori, Clara Viola
-ANY: 2020
-DURACIÓ: 92 min.
-PAÍS: Catalunya, España
-MÚSICA: Adrian Foulkes, Federico Jusid
-FOTOGRAFIA: Elías M. Félix
-REPARTIMENT: Mario Casas, Milena Smit, Joaquín Caserza, Victor Solé, Elisabeth Larena, Fernando Valdivieso, Albert Green, Andreu Kreutzer
-PRODUCCIÓ: Castelao Pictures, Filmax, Movistar+, Televisión Española (TVE), TV3
Un mal dia ho pot tenir
qualsevol, sinó que li preguntin a Dani, el protagonista
de No Mataràs. Després de la mort del seu pare intenta amb el
suport de la seva germana tirar endavant amb la seva vida. Ell és
una persona tímida, dels que intenten prendre sempre les decisions
més correctes, però ja se sap, a la vida també cal ser una
cosa murri si no cabró, perquè sinó s'aprofiten
de tu i fins i tot et poden trepitjar. I és el que li passa a Dani,
que mentre es menja una hamburguesa en un bar coneix una noia que el
seduirà i acabarà complicant la vida fins a portar-lo a viure un
malson.
Dirigida per David Victori, cineasta català que es va
donar a conèixer perquè Ridley Scott li va produir un
curtmetratge, escriu i dirigeix un intens thriller ambientat al
barri del Poblenou de Barcelona, on Dani (Mario Casas)
veurà com cada decisió que pren complica encara més una situació
que l'involucra en un assassinat. Victori escriu un guió
conjuntament a Clara Viola i David Vallejo, que va in crescendo i
aconsegueix captar l'atenció de l'espectador malgrat que demana el
temps a començar a arrencar.
Mario Casas està en
la seva línia, còmode fent aquests thrillers violents. I és que
sense ser un gran actor se'l veu sempre solvent, i No Mataràs és
una pel·lícula en què ell porta tot el pes, que evoluciona a la
trama i que a més acapara la pantalla en absolutament tot el
metratge. El seu avenç per la història és retratat per una
fotografia cuidada en què juga amb els neons.
Segurament pel
que s'ha explicat abans David Victori decideix ajustar el format de
pantalla a una forma més quadrada en contra del format panoràmic
comú avui dia. D'aquesta manera aconsegueix centrar encara més
l'atenció en Dani i plasmar així el seu patiment, alhora que genera
més sensació de nervi a la pel·lícula. De fet, a Mario Casas amb
prou feines se'l veu només el tors. Aquest estil cinematogràfic ens
recorda pel·lícules com Victòria, com si la pel·lícula estigués
rodada en pla seqüència i busqués retratar l'experiència
creixentment perillosa que viu el protagonista.
David Victori
ha fet una bona feina. Mario Casas també, un actor que
malgrat les seves limitacions com a intèrpret i certs problemes de
pronunciació, aconsegueix que els seus treballs es vegin sempre
solvents, i atrau el públic a veure les seves pel·lícules. No
Mataràs serà una altra de les que us funcionarà. Un thriller
violent d'alta intensitat que atrapa l'espectador i
no el deixa anar fins a l'últim segon.
0 Comentaris