-DIRECCIÓ: Jill Gevargizian
-GUIÓ: Jill Gevargizian, Eric Havens, Eric Stolze
-ANY: 2020
-DURACIÓ: 105 min.
-PAÍS: Estats Units
-MÚSICA: Nicholas Elert
-FOTOGRAFIA: Robert Patrick Stern
-REPARTIMENT: Brea Grant, Najarra Townsend, Laura Kirk, Jennifer Seward, Sarah McGuire, Millie Milan, Edward Patterson, Davis DeRock, Bety Le, Kyle Ament, Angela Dupuie, Kimberly Igla, Ashley Kukay, Azzie Amani, Vienna Maas, Chelsea Brown, Pepper, Lindsay Solomon, Jimmy Darrah
-PRODUCCIÓ: Claw Productions, Method Media, Sixx Tape Productions, Line Film Company
Tots volem sempre el que no tenim, o si
més no així pensa Claire (Najarra Towsend),
l'estilista maníaca protagonista de The Stylist. Ella és
una dona amb la psique aberrada que intenta solucionar els
seus problemes de seguretat i autoestima posant-se, literalment, a la
pell d'altres dones.
Aquesta és la premissa que planteja la
debutant Jill Gevargizan, i que exposa magistralment als
primers 10 minuts de pel·lícula quan veiem Claire arrencar
la cabellera d'un dels seus clients a la perruqueria.
Posteriorment se l'emporta a casa seva i en presumeix al costat
de la seva llarga col·lecció de cabelleres, òbviament d'altres
dones. Aquesta arrencada té una posada en escena i fotografia
elegant, molt cuidada, i creepy quan toca. Llàstima que la
resta de metratge tant el personatge com la història no tinguin una
evolució rellevant i tot es quedi estancat en una mateixa idea. De
fet, la pel·lícula parteix d'un curtmetratge del mateix títol
dirigit per la mateixa Jill Gevargizian el 2016,
inspirant-se en la seva experiència com a estilista.
L'altre
actiu de The Stylist és Olivia, interpretada per
Brea Grant, una dona que té previst casar-se d'aquí uns
dies i manté relació amb Claire. Totes dues emprendran una
relació que es mou entre l'interès d'Olívia pel talent estilístic
de Claire, i de l'admiració de Claire per la vida
perfecta d'Olívia.
El problema de The Stylist no
és ni de plantejament ni interpretatiu, de fet, Najarra Towsend fa
una interpretació de la maníaca Claire excel·lent,
movent-se entre l'elegància i la bogeria, i defineix un personatge
que és un autèntic poema. El problema real de The Stylist és
que no avança la història. Ha creat un monstre anomenat Claire que
fa coses horribles, però que en desconeixem l'origen, les
motivacions reals, l'entorn, així com tampoc no té una evolució en
la trama. La història de The Stylist és tan plana
com el full d'un paper, no passa res als llargs 105 minuts, i si
bé Claire és capaç de cridar l'atenció de l'espectador
per la seva conducta la narració no aprofita el seu potencial.
Una
decepció. És probable que Jill Gevargizan tingués
entre mans un dels personatges amb més potencial d'entre tot el
cinema presentat al Festival de Sitges 2020, però sembla negada a
voler esprémer el seu perfil psicològic. I és que aquesta idea
inicial que planteja la pel·lícula de "tots volem sempre allò
que no tenim" donava peu a molt, i The Stylist no
arrisca ni explica.
0 Comentaris