Entrevista a Ivan Mulero, director de TIGRE CALLEJERO

 

L'adaptació a cinema del còmic Tigre Callejero ja és una realitat. Iván Mulero ha adaptat la història original d'Ertito Montana protagonitzada per un antiheroi urbà armat amb un casc de moto i un bat de beisbol.

Per ara encara no ha estat anunciada de la presentació mundial de Tigre Callejero, però nosaltres hem tingut la possibilitat de veure-la i a més comentar-la amb el seu director. Podeu llegir la nostra crítica aquí.

En l'entrevista vam aprofitar per preguntar per l'origen d'aquest projecte, sobre la seva adaptació de webserie a llargmetratge, les dificultats sorgides, per les seves espectaculars escenes d'acció, així com hem aprofitat també per conèixer millor a un director que és talent pur.

-Quan i per què decideixes adaptar el còmic Tigre Callejero?

Tigre Callejero és un còmic que des que el vaig llegir vaig connectar molt amb la idea que proposa: un còmic directe, "senzill" entre cometes, que beu de molts gèneres i sobretot que intentava ser un passatemps lleuger i ràpid, amb molta acció i referències a moltes pel·lícules dels anys vuitanta ', i això és una cosa que s'identifica molt amb el tipus de cinema que intento fer. Sempre busco fer un cinema entretingut, que no es prengui molt seriosament a si mateix ni al mateix cinema en general, que sigui conscient de les limitacions del gènere. Tigre Callejero barreja gèneres molt dispars. Tot d'una hi ha acció, ciència-ficció, un thriller noir... És fascinant. Vam decidir adaptar-lo quan estàvem en ple confinament, i just quan vam poder sortir vam contactar amb un amic que tenia un bar irlandès tancat per les restriccions. Ens vam ajuntar quatre persones i vam fer el que és el pròleg de la pel·lícula, que en realitat és una escena del còmic. Portàvem mesos sense veure'ns i teníem ganes de fer alguna cosa junts. Prèviament vam contactar amb l'autor del còmic, amb Ertito Montana, i li vam preguntar que què li semblaria si féssim una adaptació, i ens va respondre que no hi havia cap problema. Com dic, vam fer el pròleg, després el vam presentar i va agradar a la gent, i aquí ens preguntem si seguir amb Tigre Callejero. I així va ser, vam decidir seguir endavant i aquí va començar la bola. Inicialment eren quatre episodis més per ser publicats a YouTube, però mentre ho estàvem escrivint i fent vam decidir que podria ser un llargmetratge.


-¿Convertir els cinc episodis a llargmetratge ha estat el repte més important que has tingut?

Quan em vaig plantejar convertir-lo en llargmetratge em vaig adonar que quan vaig escriure els cinc episodis en realitat vaig escriure una història i la vaig dividir en cinc parts. En bona part del procés d'escriptura dels cinc episodis intentava trobar un inici i final de capítol perquè tingués una durada d'uns 10-12 minuts, amb un inici, nus i desenllaç, però que cada un expliqués una cosa concreta. Llavors a l'hora de convertir-ho tot en pel·lícula em vaig adonar que el que havia fet en realitat era escriure un llargmetratge i separar-lo en trossos, i de fet, si intentes veure la pel·lícula de nou, l'estructura dels capítols és força evident. Hi ha el capítol de la presentació del malvat Cabeza Huevo, hi ha un capítol de la venda d'armes, un altre de la sala de cinema, un altre de la baralla final i un altre últim del clímax. I no, no va suposar molt més repte perquè em vaig adonar que tot fluïa bastant. Afegim un parell d'escenes i una mica de connexió i tot va fluir prou bé.


-¿Ertito Montana es va implicar en el projecte?

Si, en tot moment. Més que una implicació directa va ser una implicació de suport absolut del qual fèiem. Per exemple, els drets ens els va cedir sense problemes. També, quan li vaig proposar fer un llargmetratge em va donar absoluta llibertat perquè adaptés el contingut de la seva obra, i no ha interferit en res. Jo sempre li deia si volia llegir el guió, i ell sempre responia que no era necessari. Deia que "és la teva adaptació, els meus còmics són els meus còmics". Per això l'adaptació ha anat tan bé. Sí que és veritat que si algun dia es fes alguna seqüela tenim ja diverses idees plantejades junts i aquí podria estar més implicat, però per a la present adaptació de Tigre Callejero seva implicació ha estat el suport absolut, i pel que ens ha dit està molt content amb la pel·lícula.

-Recordo els teus curts anteriors d'Orión i Hoy me ha pasado algo muy bestia que també tenen escenes d'acció molt potents. Has demostrat que saps rodar aquest tipus d'escenes, i voldria saber què és per a tu el més important a l'hora de crear-les.

El més important, almenys des del meu punt de vista, és que no es pot rodar l'acció sense un bon coordinador d'acció i sobretot un coreògraf d'acció. Crec que la clau de rodar bona acció està a crear les escenes sobre el paper, que tinguin un tipus de motivació narrativa que les suporti, i a l'hora de planificar-les i executar-les fer-ho amb algun professional que sàpiga el que es pot fer i el que no. Perquè en la ment d'un cineasta hi ha la visió de les escenes d'una manera que a la pràctica potser no són cinematogràfiques. La lluita en el cinema no és com s'enganxa la gent de veritat i és important planificar-des del guió il·lustrat i amb el coordinador d'especialistes. També és molt important envoltar-te d'un director de fotografia i d'algú que domina de so, perquè a la fi aquesta és una altra de les parts importants d'aquest procés de creació i en general d'aquest tipus de pel·lícules.


-Els actors també han de posar de la seva part, i a Tigre Callejero l'actor Óscar Fernández interpreta magistralment al Tigre. ¿Va ser difícil trobar-lo?

Doncs no va ser gens difícil perquè és d'aquells casos que fas un projecte perquè ell apareix. De fet, Óscar és el coordinador de les baralles de la pel·lícula. Ell és el coreògraf i el responsable de totes les baralles, i a més és un d'aquests casos que ell com a actor i com a persona ja té una semblança amb el Tigre. I va ser la comunió perfecta. Ara se'm fa molt difícil imaginar un altre Tigre Callejero que no sigui ell, perquè va aportar moltíssim en l'àmbit de guió, de mobilitat corporal, li va donar gesticulació al personatge, el va acostar més cap a aquesta espècie d'ironia. He de dir que tenia cert temor al motiu que, en el còmic, el Tigre sempre va amb un casc i això en unes vinyetes és una cosa que queda molt bé, però a l'hora de la imatge real em preocupava molt. No volia tenir una espècie de slasher, 1 Michael Myers que va caminant amb un bat, i per això vam començar a crear el personatge al costat d'Óscar i crec que ha quedat un resultat fantàstic. Ell i tots, però ell especialment.

-Si mires en perspectiva, què ha estat el més complicat o el repte més gran que has tingut?

Crec que el més complicat ha estat la fase final, la fase del "polit". Em refereixo a quan de sobte necessites uns efectes digitals, barrejar el so el millor possible, crear l'atmosfera perfecta amb el so... No ha estat cap infern, però en comparació ha estat més complicat fer una postproducció bé digne a poder planificar i rodar la producció. Quan la vam rodar ja havíem aconseguit unes localitzacions, actors, materials, i aquesta és una fase que vaig gaudir molt, però no era conscient de la magnitud del que estava fent, per què ho fèiem un grup de gent que ens coneixíem i juntament amb les ganes el gaudíem, però no teníem una visió abstracta que el que estàvem fent era logísticament molt complex. Però sí, quan ho has de muntar i acabar es van plantejant més reptes, sobretot a l'hora d'afrontar el pressupost que teníem, que era molt baix.


-Els que vulguin veure Tigre Callejero quan i com la podran veure?

Aquesta és la gran pregunta, no només per Tigre Callejero sinó per desgràcia d'un gran grapat de produccions que es fan aquí. Nosaltres estem intentant que pugui tenir algun tipus de distribució "de masses", però probablement enfocada a la distribució digital. Estem treballant en alguna possibilitat d'aquest aspecte i el que intentarem per reforçar una mica aquesta idea és la de fer una mica de circuit de festivals que siguin una mica importants i accessibles perquè almenys pugui haver-hi gent que la vagi veient i així reforçar l'estrena digital. Però l'objectiu de Tigre Callejero és que la vegi la gent, i la veurà, d'una manera o altra, i jo crec que és factible dir que en els mesos vinents hi haurà alguna alternativa o una altra, segur.


-A més de Tigre Callejero has adaptat altres còmics espanyols. Per què et centres en autors espanyols? És una reivindicació de les nostres historietes, potser massa sovint a l'ombra d'americans i japonesos?

Doncs la veritat és que no ho he pensat mai com una cosa reivindicativa de res, de veritat. Jo només he intentat -i intent- fer cinema, aquí, i el cinema que a mi m'agradaria veure. Jo entenc que el meu cinema potser no és per a tothom de la mateixa manera que el cinema que fa un altre tampoc és per a tothom. Al cinema hi cap tot, també el cinema divertit, sense prejudicis i sense vergonya; però per desgràcia al nostre país no es fa molt cinema d'aquest estil, potser perquè no podem. Jo només he intentat fer el cinema que m'agrada a la meva terra. Partint d'aquí, tinc una gran influència dels còmics perquè jo sóc lector de còmic des de sempre, i el llenguatge audiovisual que utilitzo beu molt d'ells. La veritat és que em sembla coherent adaptar còmics que es fan aquí. Per què no? Per exemple, El Torres, és un autor que fa còmics molt cinematogràfics, amb unes temàtiques molt americanes, amb un gran sentit de l'espectacle i que els fa aquí, i és un autor amb el qual jo sento molta sinergia. De vegades es diu "les pelis dels americans", perquè no, les pelis són pelis, i no passa res si es fan allà o aquí. I suposo que per això va gravitar molt per aquest tipus de continguts més independents, autoeditats, etc. Potser he fet una explicació molt raonada, però bàsicament és les històries que em motiven i em vénen ganes de fer, i la coincidència ha fet la resta.


-A Twitter vas compartir imatges d'un nou projecte en què estàs treballant, i destacava la presència de Santiago Segura. Per ara no sabem res d'aquesta producció, què ens pots explicar?

És un projecte que per ara només puc dir que és un curtmetratge en què participa Santiago Segura i de què aviat tindrà presència per festivals. És un curt que serveix de pròleg a un altre projecte, i estem en això.


-Va ser fàcil incorporar a Santiago Segura a la producció?

Aquest projecte no neix de la meva, vaig arribar com a director a través de la productora i guionista que ho feia, i Santiago era un dels elements que tenien en el projecte, però si, és clar que vam tenir algun tipus de contacte previ perquè és una persona molt ocupada amb molts projectes i entenc que no se suma a qualsevol cosa. En tot cas va ser molt fàcil connectar amb el tipus de projecte que volíem i va ser una experiència fantàstica la veritat.


-Per últim, i ja més en general, ets un director de cinema català, que rodes teus projectes a Catalunya, i sols comptar amb talent tècnic i artístic també d'aquí. Amb quines dificultats sols trobar-te quan arrenques un nou projecte? Si no hi ha una indústria de cinema català més fort és només per un tema de subvencions i impostos, o hi ha alguna cosa més?

Jo crec que el que necessita el cinema català és cinema, simplement això. Es que sembla una cosa molt utòpica i molt complicat, però el cinema català el que necessita són pel·lícules. Però necessita moltes. Necessita les meves, les teves, les de l'altre... Necessita cinema d'acció, comèdia, ciència-ficció... Jo crec que el cinema català necessita produir més pel·lícules i intentar buscar una fórmula per poder produir pel·lícules de tota mena de pressupostos, és a dir, hi ha subvencions d'un, dos, tres milions d'euros que estan molt bé i ha d'haver-hi, però jo crec un dels camins seria buscar un tipus de subvenció més petita. Està molt bé invertir un milió d'euros en una pel·lícula que sabem que pot guanyar 25 Gaudís, i s'han de fer. Però d'aquesta subvenció podrien sortir 10 o 20 pel·lícules. Per tant, crec que cal produir més cinema perquè també s'animi la gent a produir més. Sí que és veritat que nosaltres quan ens vam anar a Ulldecona a rodar Tigre Callejero i vam parlar amb l'Ajuntament sobre una escena amb 22 persones volant amb cables i hòsties per tot arreu, ens van mirar estranyats. Jo crec que és una cosa que hem de superar, que tu puguis veure el rodatge d'una pel·lícula de vampirs al carrer i sigui el mateix que si rodessin Com si fos Ahir. Hi ha el gran mite que el cinema és només un art, i ho és, però el cinema també ha de ser una indústria del divertiment, ha de ser molt més que l'art. No només podem centrar-nos a fer cinema de prestigi de què després et donen un copet a l'esquena i et diuen "mira que bé, quants premis hem guanyat". S'han de fer aquestes pel·lícules, perquè el prestigi et dóna exposició, i l'exposició et dóna mitjans per fer coses; però si volem tenir una indústria de cinema, la paraula ja ho diu, necessitem una indústria, una indústria que pugui generar productes de molt més baix pressupost, que se li pugui donar una sortida molt més digna i un rendiment que serveixi per finançar altres pel·lícules de prestigi -o no-. I sobretot que tots els professionals que hi ha a Catalunya (que són un munt) puguin estar desenvolupant projectes a la seva terra. Crec que si el primer any vam aconseguir fer 3 produccions el segon es faran 6, i pot ser que en deu anys s'estiguin fent 50 o 60 pel·lícules a l'any a Catalunya, el que implica que tot el talent es quedi a casa i per tant no se't va Hollywood dirigint grans pel·lícules. Que, per cert, està molt bé també. I és que és molt difícil que Catalunya i Espanya arriben a una indústria semblant a la de Hollywood, però crec que pel·lícules com Tigre Callejero o, anys enrere, quan apareix El Dia de la Bestia, Acción Mutante o REC, que aquestes pel·lícules siguin "anomalies" crec que és la cosa que caldria corregir. Hauríem de tenir una El Dia de la Bestia i un REC cada any! Als Estats Units cada any apareix una pel·lícula que és el sleeper del moment i que apareix del no-res, i nosaltres no tenim aquestes pel·lícules perquè no s'ajuda a crear-les. Si tinguéssim una mica més de continuïtat en aquest tipus de productes ens ajudaria bastant. És que és una cosa molt complicada i no tinc totes les respostes, però crec aquest que seria un bon camí.


-¿TV3 ha de liderar el canvi?

No sé si TV3 ha de liderar res, crec que qualsevol mena de moviment cinematogràfic independent de fer pel·lícules hauria d'estar separat de tota mena de corporació com TV3. Si una televisió dóna el 5-10% del seu PIB per fer pel·lícules no costaria res que en aquesta llei que les obliga a destinar-lo al cinema es delimitaran uns límits a cada producció. Com són uns diners que estan obligades a invertir, ja que si han d'invertir un milió d'euros en cinema, que no inverteixin més de 20.000 € en cada projecte. D'aquesta manera potser tindríem 50 pel·lícules cada any. I pot ser que no s'acabin ni la meitat, però estem parlant que potser s'acaben 10, i l'any que ve es fan deu més. Potser aquest és un dels camins, però la veritat és que no m'agradaria lligar el futur de la indústria de cinematogràfica a cap corporació únicament.


-Moltes gràcies per l'entrevista