[Crítica] THE BLAZING WORLD - Carlson Young, 2021


-ANY: 2021

-DURACIÓ: 101 min.

-PAÍS: Estats Units

-DIRECCIÓ: Carlson Young

-GUIÓ: Pierce Brown, Carlson Young

-MÚSICA: Isom Innis

-FOTOGRAFIA: Shane F. Kelly

-REPARTIMENT: Dermot Mulroney, Vinessa Shaw, Carlson Young, Udo Kier, John Karna, Soko, Liz Mikel, Sophia Bernard, Josie Fink, Ace Anderson, Breckyn Hager, Robert H. Lambert, Lillie Fink, Laurel Day, Bailey Lewis

-PRODUCTORA: Greenbelt Films, American Stream Wave, Wavelength Productions






L'actriu Carlson Young, que molts vam conèixer a la sèrie Scream de Netflix, debuta com a directora amb una pel·lícula que adapta el curtmetratge del mateix títol que ella mateixa va dirigir fa uns anys. Aquell treball curt plantejava una història onírica protagonitzada per una noia amb un clima de violència a casa, amb maltractaments familiars, i que aquest dolor la feia visualitzar uns forats negres gegants que no eren més que portes dimensionals a un altre món. Aquell curt deixava un final obert, el qual ara, amb el llargmetratge, Carlson Young ha tancat.


The Blazing World no és una pel·lícula accessible per a tothom pel seu format oníric en la concepció de l'espai\temps. Només ens queda clar el passat traumàtic de Margaret, i l'entrada de Margaret (Carlson Young) a dins del forat negre amb el qual somia. A patir d'aquí, la pel·lícula es desenvolupa com un conte de fades fosc i a estones terrorífic, on Margaret, si vol tornar a la realitat, ha de complir la missió d'aconseguir unes claus que li obriran la porta de la llibertat. El mestre de cerimònies és Lained, interpretat per Udo Kier, un personatge amb un fons malvat. Amb tot plegat, la sensació que ens ha quedat més enllà de certa confusió, és que el drama familiar que planteja l'obra ens ha carregat i haguéssim desitjat expandir aquest “altre costat”. A més, Udo Kier sempre és un beneficiós tenir-lo al repartiment.


La directora il·lustra escenaris estranys plens de llums de colors, fum produït per uns insectes voladors, i espelmes i branques d'arbre trencades per tot arreu. A més, aquest món estrany té portes per on la protagonista accedeix a altres llocs. Tot plegat l'espectador se submergeix a un món de somni on res té sentit i els diàlegs formen part d'escenes surrealistes. La pel·lícula ens parla de la diferència entre la por i la foscor, entre les inseguretats i l'aïllament com a autodefensa. És precisament aquesta la missió de Margaret, a plantar cara a la foscor d'aquest món maligne el qual ella mateixa ha creat.


Ens agrada molt que algú com Carlson Young que molts associen a la Barbie que vam conèixer a Scream, escrigui i dirigeixi una obra tan visionària i arriscada. Escriu, dirigeix i protagonitza. Tot plegat creiem que li ha anat gran i el film no destaca en cap d'aquests camps. The Blazing World és una pel·lícula petita, però exigeix una força dramàtica que Young no acaba d'assolir, i el to oníric del film fa distanciar a l'espectador de la proposta. Sort de la magnífica banda sonora que ajuda a reforçar l'emotivitat en especial al tram final. Amb tot plegat, creiem que quan l'espectador ha de fer l'esforç per entendre el contingut de l'obra és que el canal utilitzat pel director i guionista és fallit.


En tot cas, valorem la valentia de Young a convertir en llargmetratge aquesta idea tan exigent en tants camps de la producció. Potser li ha anat gran el projecte, però li veiem mèrit. Una directora visionària que ens parla dels traumes i de pors, i el més important és que ho fa amb un fons esperançador.


Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris