[Crítica] LLANTO MALDITO (Tarumama) - Andrés Beltrán, 2021

 

 

-ANY: 2021

-DURACIÓ: 87 min.

-PAÍS: Colòmbia

-DIRECCIÓ: Andrés Beltrán

-GUIÓ: Andrés Beltrán

-FOTOGRAFIA: Juan Carlos Cajiao

-MÚSICA: Felipe Linares

-REPARTIMENT: Paula Castaño, Andres Londono, Alanna de la Rossa, Carolina Ribón

-PRODUCTORA: Dynamo Producciones

 


 

 

 

La pel·lícula que va representar Sitges al Blood Windows Showcase del Marche du Canes, titulada Llanto Maldito, és una producció colombiana de terror que porta a l'espectador a una cabanya en el bosc, on una familia s'allotja amb la intenció de què, els pares, revitalitzin la seva relació. Un cop allà, primer els fills i després els pares, s'adonaran que hi ha alguna força fantasmal que resideix a la cabanya.


Dirigida per Andrés Beltrán, Llanto Maldito és una pel·lícula petita de gènere de terror molt influenciada per la història d'Amityville, on un pare de família va acabar matant la resta de membres deguda, sembla ser, a alguna força sobrenatural que el va impulsar. En aquest cas els patrons es repeteixen. Desenvolupada amb un guió senzill, però ben elaborat, els successos són un cúmul de situacions que resultaran familiars pels espectadors, com el típic nen que veu visions fantasmals a la seva habitació i els pares no el creuen, un passat fosc a la llar que acaba repercutint al present, el pare portador del seny i la mare la part més emocional, etc.


Si per alguna cosa destaca Llanto Maldito és per la correcció, tanta que genera indiferència un cop acabat el metratge. Previsible i a trams avorrida, no aconsegueix presumir de cap escena que valgui la pena.


Els seus personatges estan estereotipats i a més estan poc sustentats per una profunditat a la història. Amb prou feines s'explica d'on prové la força fantasmal, i els personatges no es preocupen en descobrir-ho. Això dificulta que l'espectador s'impliqui i en conseqüència convida a mirar el mòbil.


Llanto Maldito és un film de terror mancat d'interès entre la voluminosa quantitat de pel·lícules de terror anual. No és una mala pel·lícula, però no es fa transcendent, i això, quan has d'intentar captar l'atenció del públic és un problema. Aquesta història ja l'hem vist mil cops explicada de la mateixa manera.

 

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris