-ANY: 2021
-DURACIÓ: 92 min.
-PAÍS: Estats Units
-DIRECCIÓ: Elle Callahan
-GUIÓ: Elle Callahan
-MÚSICA: Blits\Berlin
-FOTOGRAFIA: Nico Aguilar, Tommy Oceanak
-REPARTIMENT: Elizabeth Mitchell, Gideon Adlon, Ashley Bell, Abigail F. Cowen, Christian Camargo, Lulu Antariksa, Assaf Cohen, Anna Grace Barlow, Bella Shepard, Cameron Crovetti, Treva Etienne, Nicholas Crovetti
-PRODUCTORA: Defiant Studios, Kodiak Pictures
Sens dubte l'era Trump a la Casablanca ha deixat una emprempta a la societat nord-americana. Per bé o malament, segons la perspectiva política de cadascú. Les polítiques migratòries van ser el pal de paller d'una administració nacionalista i conservadora, que parlava de murs faraònics, gent il·legal, i de barrejar delinqüència amb origen. Witch Hunt neix de l'era Trump, per parlar-nos del drama de la immigració, racisme i intolerància amb un conte modern sobre la caça de bruixes.
Aquest film suposa el debut al llargmetratge d'Elle Callahan, una jove realitzadora que demostra una perspectiva política progressista en favor de la globalització. I és que Witch Hunt té un fons polític evident molt crític amb les polítiques migratòries del seu país, Estats Units, però creiem que arriba tard per l'actual canvi de polítiques migratòries amb l'arribada de Joe Biden a la Casablanca.
Més enllà d'aquest rerefons polític, Witch Hunt és, tal com el seu títol indica, un film de caça de bruixes. La història centra l'atenció a una família monoparental que ajuda al tràfic de bruixes, i decideix acollir a casa seva a dues germanes adolescents que han perdut la seva mare. Sense saber-ho, la filla de la casa acaba descobrint que ella també és bruixa.
El fons de l'obra és potent i no li negarem actualitat, però la seva execució prioritzant una narrativa dramàtica molt per sobre de la de gènere fantàstic, resulta excessiu i avorrit. Witch Hunt millora quan hi ha caça de bruixes, amb un funcionari inquisidor que és l'únic capaç de donar vida a la pel·lícula.
I entremig de la política i la inquisició, a Witch Hunt s'hi colen escenes que aproximen el film cap al gènere de terror. El fantasma d'una bruixa es deixa veure en algunes escenes, propiciant alguns espants mediocres més fruit d'apujar el volum de la banda sonora que de generar un bon clímax de suspens. A més, són escenes que semblen introduïdes al guió amb un calçador, perquè no les necessita.
El resultat és avorrit i es fa llarg, i això que aquesta distopia que planteja Elle Callahan és una metàfora vàlida per reflectir el drama humanitari que viuen els països considerats “primer món”. Com a film de terror es queda curt, com a drama polític no sorprèn, i la història està mancat de ganxo. Esperàvem més de Witch Hunt.
0 Comentaris