Crítica: GLORIOUS - Jake Hull, 2022

 

-DIRECCIÓ: Rebekah McKendry

-GUIÓ: Joshua Hull, David Ian McKendry, Todd Rigney

-ANY: 2022

-DURACIÓ: 79 min.

-PAÍS: Estats Units

-MÚSICA: Jake Hull

-FOTOGRAFIA: David Matthews

-REPARTIMENT: Ryan Kwanten, J.K. Simmons, Tordy Clark, Sylvia Grace Crim, André Lamar

-PRODUCCIÓ: AMP International, Citizen Skull Productions, Eyevox Entertainment, FallBack Plan Productions




Un home es troba en plena decadència i autodestrucció després de patir una situació familiar complicada. Decideix fugir de casa en cotxe, i a mig camí s'atura en una àrea de descans i entra al lavabo públic, on ja no en podrà sortir. La porta ha quedat travada, però no està sol allà dins: hi ha una altra persona, tancada en un dels vàters de dins dels serveis, amb qui comença una conversa. Aviat, Wes, el jove protagonista, s'adona que aquella veu no és d'algú humà.


Aquesta premissa gairebé surrealista dóna peu a portar l'espectador cap al fantàstic en un espai limitat com és un lavabo, on un protagonista i una veu parlen sobre com salvar el món. El mèrit més gran de 'Glorious' és que aquesta situació absurda agafi seriositat progressivament fins a tenir dimensions còsmiques amb tan sols una conversa que a poc a poc revela secrets terribles. Perquè si, 'Glorious' és una pel·lícula de diàlegs. I si bé és cert que tot plegat sembla un curtmetratge estirat com un xiclet fins a setanta-cinc minuts de metratge, l'espectador queda atrapat a la trama encuriosit pel seu desenvolupament, al mateix temps que succeeixen situacions d'horror i humor negre a parts iguals.


També és interessant la dialèctica que manté Wes i la veu per fer reflexionar a l'espectador sobre el karma i la responsabilitat, del valor de donar per després rebre, i que tot plegat ens fa recordar a una espècie de joc de la franquícia 'Saw' en clau sci-fi. No cal dir que totes dues obres se situen a dins d'un lavabo fastigós, i malgrat que els guions respectius es dirigeix cap a punts molt diferents, això exigeix igualment una creativitat aconseguida satisfactòriament en aquest marc escènic tan limitat. Dit en altres paraules, a 'Glorious' succeeixen coses constantment malgrat abundar els diàlegs, i succeir pràcticament tot en un espai de 3m2. I tranquils, perquè si espereu veure monstres d'altres mons, naus espacials i gore físic, no patiu, perquè hi ha de tot.


Ho reconeixem: ens ho hem passat pipa amb 'Glorious'. Entre tanta morralla cinematogràfica anual de gènere fantàstic s'agraeix trobar una pel·lícula de gènere senzilla però plena de sorpreses, de poca duració i amb una interpretació protagonista a càrrec de Ryan Kwanten molt bona. Un producte de consum ràpid que deixa un sabor de boca de qualitat malgrat ser una de les produccions més austeres que li hem vist a Shudder en els darrers anys.



Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris