[Crítica] THE LAIR - Neil marshall, 2022

Charlotte Kirk a The Lair
 

-DIRECCIÓ: Neil Marshall

-GUIÓ: Neil Marshall

-ANY: 2022

-PAÍS: Reino Unido

-MÚSICA: Christopher Drake

-FOTOGRAFIA: Luke Bryant

-REPARTIMENT: Charlotte Kirk, Jonathan Howard, Jamie Bamber, Tanji Kibong, Leon Ockenden, Mark Strepan, Hadi Khanjanpour, Cesare Taurasi, Mark Arends, Adam Bond

-PRODUCTORA: Ashland Hill Media Finance, Hero Squared, Ingenious Media, Onsight, Rather Good Films, Scarlett Productions Ltd

 



Molts donaven per mort a Neil Marshall després d'anys lluny de fer el cinema que el va popularitzar -com van ser 'Dog Soldiers' i 'The Descent'- després d'un darrer intent per tornar als orígens amb la fallida 'The Reckoning'. Però no, Neil Marshall ha tornat, i ho ha fet ara amb una pel·lícula d'acció i terror d'aquelles que fan trempar als veritables fans del gènere. Si, el britànic ha tornat a la casella d'inici, a aquell cinema de terror, ciència-ficció i aventures amb molta sang i violència.


'The Lair' és una monster-movie que barreja militars, experiments soviètics, talibans i criatures mutants, en mig d'un escenari desèrtic com són les muntanyes de l'Afganistan. La història explica com una soldada sobreviu a l'atac de l'enemic afganès i es veu obligada a lluitar a trets per salvar la vida. La seva escapatòria és introduint-se a dins d'un antic refugi soviètic on fa dècades s'hi havien practicat experiments genètics.


Marshall ofereix un divertiment sense pretensions ple d'acció i moments d'horror entre militars armats amb tot tipus de recursos i criatures monstruoses, tot escenificat en diferents localitzacions, fent el seu desenvolupament narratiu força dinàmic. Tot plegat ens resulta molt proper a 'Dog Soldiers' (canviant Escòcia per Afganistan i homes-llop per monstres), però a 'The Lair' es veu tot més passat de rosca, com si es tractés d'una autoparodia del film citat, i prova d'això també són els diàlegs que a vegades són involuntàriament graciosos. Aquesta desmesura porta la pel·lícula a tenir problemes de ritme, ja que a estones és massa frenètic i en altres massa pausat, deixant poc marge al treball dramàtic d'uns personatges que les circumstàncies els fan deixar de banda les seves diferències i es veuen obligats a lluitar junts, cosa que a 'Dog Soldiers' es va treballar molt millor. Diguem que, The Lair, intenta presentar a l'espectador a uns herois que en cap moment aconsegueixen emocionar.


En tot cas el director britànic sembla conscient del producte de sèrie B que té entre les mans. Ja des del minut 1, amb uns crèdits que fan homenatge a la tipografia habitualment emprada per John Carpenter, així com referències posteriors a films com 'Assalt a la comissaria del districte 13' i 'La Cosa', Marshall sembla feliç alliberant la seva part més infantil i regala a l'espectador brutals i nombroses escenes d'acció ultraviolentes i gore. De fet, fins i tot ell interpreta un militar. La majoria protagonitzades per la protagonista del film, l'actriu Charlotte Kirk que ja vam conèixer a 'The Reckoning', a més d'un grapat de militars bastant pintorescos. Les criatures monstruoses ens remeten a l'univers Resident Evil i llueixen de meravella a més de notar-se perilloses. I això és 'The Lair', militars contra monstres, amb talibans afganesos pel mig que serveixen per pujar el bodycount, i un laboratori soviètic la mar de xulo que ho fa tot una mica més terrorífic.


Cinema sense cap pretensió més que fer divertir els fans del gènere de terror menys acomplexat. És la tornada als orígens d'un director massa anys intentant ser el que no és, i malgrat que 'The Lair' no és el seu millor treball, hi notem la seva petjada. Aquesta pel·lícula és brutal!

 

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris