Crítica de 'There's Something in the Barn': Una comèdia de terror nòrdica que riu dels tòpics noruecs i les malifetes dels follets

There's something in the Barn Sitges


El Nadal capgirat per la presència d'uns follets al graner de casa. Nova pel·lícula del director escandinau Magnus Martens.






Follets emprenyats


Una família nord-americana compleix el somni de tornar a les seves arrels i anar a viure a Noruega, després d'heretar una casa a les muntanyes. Un cop allà, aviat s'adonen que al graner de fora de la casa s'hi amaga un follet amb mal geni.

Aquesta producció escandinava de terror i comèdia explica un conte nadalenc sobre follets. Dirigida per Magnus Martens, és una obra en la línia d'altres com Rare Exports o Violent Nigh, que capgiren Nadal i els seus tòpics estètics, familiars i llegendaris cap a una mirada fosca i satírica. There's something in the barn és el mateix, en aquesta ocasió mostrant follets emprenyats disposats a matar si els falten el respecte.

Per sobre de l'horror, el film explora la comèdia bromejant sobre els tòpics noruecs del “país més feliç del món”, ja sigui pel caràcter fred dels ciutadans escandinaus, els canvis d'humor que els genera la beguda, el pacifisme en què gestionen els problemes o la cura que tenen amb el medi ambient, tot i que el “país de les armes” com és els Estats Units tampoc es deslliura de la sàtira. Malgrat algunes escenes aconseguides, There's something en the barn és una altra pel·lícula suposadament familiar que intenta fer gracietes aprofitant del xoc cultural d'uns protagonistes nouvinguts al país, fent-se tot odiós i desagradable. I afegiríem també rutinari, infantil i humiliant.

Pel que fa a la dosi d'horror, tots els camins apunten als Gremlins. Amb mala bava i esbojarrats, els follets generen escenes de violència que, si bé per un adult no són esgarrifoses, sí que converteixen There's something in the barn en un film que no és per a nens. Hi ha dues escenes de morts que allunyen la pel·lícula del públic infantil malgrat el to familiar del conjunt. Pel que fa als follets, estèticament són convincents, però no desprenen la imatge terrorífica que requeririen. No ens queda clar el públic objectiu al qual va dirigit la pel·lícula.

There's something in the barn és una ximpleria simpàtica que ens remet als anys 80 on tot era més incorrecte i artesanal. Avui, una pel·lícula així, dubtem si serà acceptada per pares i de si els adults la gaudiran. Idees reciclades per un film pseudofamiliar amb el Nadal de rerefons i el xoc cultural d'uns nord-americans al "país més feliç del món". Insuportable.

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris